28 marzo, 2016

FRAGILITAT...

La vida és fràgil, molt fràgil...
















Mentre estem vius no som conscients de que tan sols vivint el dia a dia, cada moment que vivim, cada segon, ho fem vivint al límit, i ho fem,  perquè sobtadament, sense raó, sense ni que se'ns passi pel cap,  pot acabar-se.

25 febrero, 2015

BOCINS...

Moltes vegades li agradava treure el cap per la finestra.
Hi havia un reguitzell de gent que anaven i venien, els arbres que es movien empesos pel vent, les llums dels cotxes… Totes aquelles imatges barrejades amb el soroll del carrer  li feien recordar que encara hi havia vida i que ella, malgrat el seu desig, encara estava viva, només li calia travessar aquella finestra...

22 febrero, 2014

Sentint la música.

Una de les joies d'una pel·lícula fantàstica.

21 febrero, 2014

AMB TOTS ELS ETS I UTS

El pas del temps i el camí de la vida m'han fet créixer, canviar... i malgrat la meva tossuderia m'han ensenyat una mica.

Segueixo essent persona de "cop calent" i que contesta i/o fa abans de pensar,  però amb les "milles" recorregudes he aprés, que a vegades, no sempre, cal esperar per no fer-te mal i per no fer mal, per entendre't i entendre.

Si!. L'espera ajuda, et fa veure les coses amb matisos diferents, allunyades d'aquell context i d'aquells sentiments que ofeguen la poca objectivitat que en certs moments et poden quedar. 

Però tot hi havent posat en joc tots aquests elements: espera, reflexió, llunyania...,  mai he pensat en desfer o canviar allò que ja havia decidit fer i viure, no ho he volgut esborrar mai i encara que m'hagi tocat "rebre", hi tornaria...
Segueixo amb la convicció ferma de que la vida està feta per ser viscuda, per ser sentida, per ser agafada amb força i de cara, per estrènyer, per sentir-la, per fer-la meva, sense por.... Però, si espero a actuar amb el "cap fred", seguiré *vivint* realment tal i com jo vull amb tots els ets i els uts?

I es que, a vegades, amb la vida em segueixo fent un bon embolic ;-)

10 enero, 2014

Fragments

Fragment de l'epíleg de: "El cafe de los corazones rotos" de Penélope.J Stokes.

 "Mi madre solía decir qu el amor nunca se malgasta, aunque no te lo devuelvan en la misma medida que mereces o deseas.
-Déjalo salir a raudales- decia -. Abre tu corazón y no tengas miedo a que te lo rompan. Los corazones rotos se curan. Los corazones protegidos acaban convertidos en piedra."

Revivint...

Hi ha pel•lícules que, literalment, fan mal al cor. A mi em va passar veient: "Habitación en Roma".
Viure i sentir tant en tan sols unes hores i que arreli tan a dins...




La banda sonora, de Russian Red: "Loving strangers",  l'acaba de "rematar"...

11 marzo, 2013

OLORS

Per a mi les olors sempre han estat molt especials...

Puc perfectament no ser capaç d'associar un nom a una cara, o el nom d'un carrer a un lloc, o mils de coses més, però una olor sempre, sempre va acompanyada d'una imatge. Pot ser un lloc, o un moment viscut, o una persona...

Avui estava esperant a que Pau sortís del conservatori i jo aprofitava per passejar a la Nona. Davant meu ha passat un home gran i portava la colònia del pare. Han estat tan sols uns segons,  però he tancat els ulls i he tornat a sentir-lo al meu costat, a prop meu...

26 enero, 2013

POTI-POTI mancat DE TEMPS

Feia molts dies que no havia entrat al blog...
(He de procupara no deixar passar tant de temps...)

A l'entrar m'he trobat alguns esborranys que tenia guardats, imagino que per revisar o perquè en el seu moment vaig pensar que els hi mancava quelcom, aquí deixò un d'aquests esborranys que per les fotos a les que enllaça és de l'any 2008.
Buf!... Quan ha plogut des de llavors, com a canviat tot.. El pare ja no hi és, tot i que segueix aquí...

ESCRIT DEL 2008...

És trist, no volem que sigui així, fins i tot lluitem per a que no passi, però és inevitable. De cada cop més, amb el “tipus” de vida que portem, se’ns fa difícil de trobar estones per a dedicar a allò que realment volem o desitgem fer ;-(
El temps és, vulguem o no, el protagonista del dia a dia. Pots passar el dia fent una cosa darrera de l’altre i en acabar-la “enganxar” amb d’altres que encara resten per fer i seguint aquest ritme embogit arribar a la nit...

Si bé es cert, que quan la teva feina t’agrada les activitats que fas et fan perdre la noció de temps, tot i que aquestes activitats o feina que t’agrada sol comportar d’altres que no t’agraden. Així podria seguir i seguir...

A partir d’avui intentaré canviar..... podré?????

Bé, poti-poti de “cosetes” de les que volia fer un post però...., m’ha mancat temps jejejejejeje

- Segueixo amb els “dijous cinèfils”. Intentem seguir arrencant als dijous una estoneta per a compartir. Moltes pelis entre cinema i casa: “Los300”, “La sombra del cazador", "Los crimenes de oxford", "American gangster", "Mimzi, más allá de la imaginación", etc, etc i més etc... Ara no és el cas de fer-ne comentaris i els dijous més que finalitat són excusa.

- Realment, si et pares a pensar, la vida és cara, un tallat 1’30€. Juer com s'ha encarit i s'encareix la vida!!!...

- Dijous 14 de febrer VAGA A L'ENSENYAMENT PÚBLIC. No volem un ensenyament privatitzat!!!! Si ens "colen" aquesta nova llei, ja "hem begut oli". No sé si hi haurà molts companys que la secundaran, espero que siguin forces. Com més serem més força tindrem.
MALGRAT lo "retallada" que arriba la nómina a final de mes, després de fer la vaga o les vagues, si aconseguim "la retirada" de la llei, valdra la pena!!!

- Podré, algun dia, aconseguir realitzar tots els mini-proposits que em faig el cap de setmana???

- Per què els dimecres no hi ha forma humana de veure "Anatomiade Grey" tranquileta, relaxada i assegudeta al sofà???

- Sempre, tot hi que decideixo no posar-me en algo, acabo allí, posada a dins i ben a dins.

- M'estimo moltíssim a la Nona. A vegades penso que potser és perquè ella no demana res i la tinc sempre que em fa falta. Ella sempre està a punt de rebre i de donar a canvi de res...

- La gran majoria de vegades, quan volem visitar quelcom que pensem que valdrà la pena, sempre pensem en anar fora del lloc on vivim. Realment cal aturar-se i pensar, de ben segur que al mateix lloc on vivim hi tenim moltes meravelles per descubrir. L'exemple més proper va ser el cap de setmana pasada, vam visitar el castell de Tamarit, realment sorprenent i meravellos. Aki les fotos

A lo tonto lo tonto, quasi bé no paro... ;-)

CATALUNYA

Aquesta cançó em posa la pell de gallina...

La lletra, les imatges...Petit, però estimadísssim país.