BOCINS...

Moltes vegades li agradava treure el cap per la finestra.

Hi havia un reguitzell de gent que anaven i venien, els arbres que es movien empesos pel vent, les llums dels cotxes… Totes aquelles imatges barrejades amb el soroll del carrer  li feien recordar que encara hi havia vida i que ella, malgrat el seu desig, encara estava viva, només li calia travessar aquella finestra...