Per a mi les olors sempre han estat molt especials...
Puc perfectament no ser capaç d'associar un nom a una cara, o el nom d'un carrer a un lloc, o mils de coses més, però una olor sempre, sempre va acompanyada d'una imatge. Pot ser un lloc, o un moment viscut, o una persona...
Avui estava esperant a que Pau sortís del conservatori i jo aprofitava per passejar a la Nona. Davant meu ha passat un home gran i portava la colònia del pare. Han estat tan sols uns segons, però he tancat els ulls i he tornat a sentir-lo al meu costat, a prop meu...
11 marzo, 2013
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Què en penses?