11 marzo, 2013

OLORS

Per a mi les olors sempre han estat molt especials...

Puc perfectament no ser capaç d'associar un nom a una cara, o el nom d'un carrer a un lloc, o mils de coses més, però una olor sempre, sempre va acompanyada d'una imatge. Pot ser un lloc, o un moment viscut, o una persona...

Avui estava esperant a que Pau sortís del conservatori i jo aprofitava per passejar a la Nona. Davant meu ha passat un home gran i portava la colònia del pare. Han estat tan sols uns segons,  però he tancat els ulls i he tornat a sentir-lo al meu costat, a prop meu...

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Què en penses?