POTI-POTI mancat DE TEMPS

Feia molts dies que no havia entrat al blog...
(He de procupara no deixar passar tant de temps...)

A l'entrar m'he trobat alguns esborranys que tenia guardats, imagino que per revisar o perquè en el seu moment vaig pensar que els hi mancava quelcom, aquí deixò un d'aquests esborranys que per les fotos a les que enllaça és de l'any 2008.
Buf!... Quan ha plogut des de llavors, com a canviat tot.. El pare ja no hi és, tot i que segueix aquí...

ESCRIT DEL 2008...

És trist, no volem que sigui així, fins i tot lluitem per a que no passi, però és inevitable. De cada cop més, amb el “tipus” de vida que portem, se’ns fa difícil de trobar estones per a dedicar a allò que realment volem o desitgem fer ;-(
El temps és, vulguem o no, el protagonista del dia a dia. Pots passar el dia fent una cosa darrera de l’altre i en acabar-la “enganxar” amb d’altres que encara resten per fer i seguint aquest ritme embogit arribar a la nit...

Si bé es cert, que quan la teva feina t’agrada les activitats que fas et fan perdre la noció de temps, tot i que aquestes activitats o feina que t’agrada sol comportar d’altres que no t’agraden. Així podria seguir i seguir...

A partir d’avui intentaré canviar..... podré?????

Bé, poti-poti de “cosetes” de les que volia fer un post però...., m’ha mancat temps jejejejejeje

- Segueixo amb els “dijous cinèfils”. Intentem seguir arrencant als dijous una estoneta per a compartir. Moltes pelis entre cinema i casa: “Los300”, “La sombra del cazador", "Los crimenes de oxford", "American gangster", "Mimzi, más allá de la imaginación", etc, etc i més etc... Ara no és el cas de fer-ne comentaris i els dijous més que finalitat són excusa.

- Realment, si et pares a pensar, la vida és cara, un tallat 1’30€. Juer com s'ha encarit i s'encareix la vida!!!...

- Dijous 14 de febrer VAGA A L'ENSENYAMENT PÚBLIC. No volem un ensenyament privatitzat!!!! Si ens "colen" aquesta nova llei, ja "hem begut oli". No sé si hi haurà molts companys que la secundaran, espero que siguin forces. Com més serem més força tindrem.
MALGRAT lo "retallada" que arriba la nómina a final de mes, després de fer la vaga o les vagues, si aconseguim "la retirada" de la llei, valdra la pena!!!

- Podré, algun dia, aconseguir realitzar tots els mini-proposits que em faig el cap de setmana???

- Per què els dimecres no hi ha forma humana de veure "Anatomiade Grey" tranquileta, relaxada i assegudeta al sofà???

- Sempre, tot hi que decideixo no posar-me en algo, acabo allí, posada a dins i ben a dins.

- M'estimo moltíssim a la Nona. A vegades penso que potser és perquè ella no demana res i la tinc sempre que em fa falta. Ella sempre està a punt de rebre i de donar a canvi de res...

- La gran majoria de vegades, quan volem visitar quelcom que pensem que valdrà la pena, sempre pensem en anar fora del lloc on vivim. Realment cal aturar-se i pensar, de ben segur que al mateix lloc on vivim hi tenim moltes meravelles per descubrir. L'exemple més proper va ser el cap de setmana pasada, vam visitar el castell de Tamarit, realment sorprenent i meravellos. Aki les fotos

A lo tonto lo tonto, quasi bé no paro... ;-)