AMB TOTS ELS ETS I UTS

El pas del temps i el camí de la vida m'han fet créixer, canviar... i malgrat la meva tossuderia m'han ensenyat una mica.

Segueixo essent persona de "cop calent" i que contesta i/o fa abans de pensar,  però amb les "milles" recorregudes he aprés, que a vegades, no sempre, cal esperar per no fer-te mal i per no fer mal, per entendre't i entendre.

Si!. L'espera ajuda, et fa veure les coses amb matisos diferents, allunyades d'aquell context i d'aquells sentiments que ofeguen la poca objectivitat que en certs moments et poden quedar. 

Però tot hi havent posat en joc tots aquests elements: espera, reflexió, llunyania...,  mai he pensat en desfer o canviar allò que ja havia decidit fer i viure, no ho he volgut esborrar mai i encara que m'hagi tocat "rebre", hi tornaria...

Segueixo amb la convicció ferma de que la vida està feta per ser viscuda, per ser sentida, per ser agafada amb força i de cara, per estrènyer, per sentir-la, per fer-la meva, sense por.... Però, si espero a actuar amb el "cap fred", seguiré *vivint* realment tal i com jo vull amb tots els ets i els uts?

I es que, a vegades, amb la vida em segueixo fent un bon embolic ;-)