No vull oblidar

Hi ha algunes coses que tot i fer-nos mal, o de doldre, que a vegades és el mateix i a vegades no, no volem oblidar. Altres les voldríem oblidar i estan gravades amb foc a la memòria , tatuades amb llàgrimes a les galtes, esculpides a les arrugues del front.
Jo no vull oblidar que hi ha matins que claregen millor, ni vull oblidar per què. No vull oblidar que hi ha ulls que no necessiten mirar per a explicar perquè es veu en la distància. No vull oblidar que hi ha amors que maten i punys que lliguen. No vull oblidar que el món el construeixo jo, a cada minut, i si perdo un minut, perdo el meu món. No vull oblidar que el riure no és sempre més fàcil que el plor, però tampoc és sempre més divertit. No vull oblidar que estic viva i que demà puc no estar-ho. No vull oblidar que l’amor existeix i que a vegades fa mal, tant com el desamor , o inclús més. No vull oblidar alguns petons, alguns llocs, algunes sortides de sol, algunes nits, algunes persones. No vull oblidar l’olor d’un infant, ni el seus riures, ni el primer adéu. Només vull oblidar i no sempre

Dins i fora