"VIVINT-LA"

A vegades la vida et fa passar d’un extrem a un altre.

Hi ha moments en que és fàcil i ets una persona a la que li agrada viure, una persona que està enamorada de la vida, de tot el li ofereix i li posa a l’abast per a descobrir, a la que li agrada xafar-la de valent, sense pensar en si pot fer mal o no, perquè sempre en treu quelcom de bo....

En canvi, tan sols en segons, en minuts,... la vida pot fer un tomb, donar-te un cop, o més d’un, fort i inesperat, i sense proposar-t’ho, és torna feixuga, pesada, sense sentit, trista, grisa.
Tan sols ets capaç de ser una petita imitació de “tu mateix”quan l’escenari en el que estàs es un lloc on no té cabuda el teu món interior, el teu sentiment més profund, un espai dedicat a pensar en els “altres”, a fer coses pels “altres” i amb els “altres”, on hi ha uns hàbits molt marcats que impedeixen que te’n puguis sortir...
Tot i així, qualsevol petit desgavell que es pugui produir en aquell escenari, et colpeja molt, moltíssim més fort que el que ho faria habitualment, tot se “surt de mare” de manera inexplicable... I tan sols ets tu qui pot canviar-ho.