Els petons que em feia el pare per acomiadar-me eren especials.
Tot i que ell no era molt "petoner", quan em feia el petó, era un petó només seu, diferent a tots. Amb aquell petó entreveies el molt que t'estimava i et necessitava. T'apretava contra ell i el feia durar el temps just per tal de que ho notessis...
Ara, al tancar els ulls, encara recordo el seu tacte al fer-ho, l'especial i estiamada que em feia sentir
03 septiembre, 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Què en penses?