IOIO

A vegades, hi ha moments o persones a la nostra vida que són molt importants, massa, tant, que a vegades necessites fer-les desaparèixer per tornar a retrobar-te amb tu mateixa, amb el teu món i els teus sentiments. Cal deixar passar el temps, cal enfrontar-te i confrontar-te amb tu mateix i els que formen part de la teva vida. Són moments durs, difícils per tu i els teus, i en els que, tot i que no vulguis, fas mal...

El pas del temps ajuda a tenir-ne una perspectiva diferent. Fa que el viscut no sigui punyent, que puguis recordar sense sentir mal de cor i deixant anar una rialla, que recordis sense cap tipus de patiment ni recança, que recordis el viscut com quelcom molt especial, molt bonic, però passat, acabat... Fins hi tot, a vegades, pots reprendré la relació de nou amb aquelles persones, tot i que, per a tu, aquelles persones ja no seran mai les que havien estat en aquells moments tan especials, sinó unes altres persones, a les que estimaràs molt, però diferent ...



Al teu costat, sempre queda l'altre persona, la més important, la que t’ha estimat sempre i a la que estimes, tot i sense ser-ne conscient, la que t’ha ajudat fins a límits que mai havies ni sospitat, aquella persona especial que està allí en silenci, en el dia a dia, la que quan has plorat t’ha consolat, la que quan has estat trista t’ha parlat i t’ha fet fins i tot riure, la que t’ha obert la seva ma agafant-ne la teva, amb la que has fet camí i amb la que encara et queden molts camins per recórrer, ...

Jo tinc la gran sort de tenir-ne una, T’ESTIMO I MOLT IOIO!!!