En un tres i no res

Això, avui, ha de ser ràpid, a vore si en un tres i no res ho puc fer ;-)

Dissabte

Aprofitant la sortida de cap de setmana de Pau amb el Cau, el Carles i jo vam aprofitar per a fer una de les coses que més ens agrada... tombar-la per Barcelona sense presses.
Vam anar amb moto, el que ens va facilitar el poder-nos moure per dins de Barcelona amb molta facilitat. Vam patejar-nos el Born, per a mi, una de les millors i més encantadores zones de Barcelona. Carrerons amb barreges de tota mena, llocs màgics, plens d’encant i Santa Maria del Mar , no puc resistir-me d'entrar al passar pel seu davant.
També, com no?, barri gòtic i les Rambles, encisadores com sempre.
Vam descobrir, a una travessia del C/ Princesa, un local on vam dinar, crec que es deia "La Cantonada", no n'estic massa segura, on l’ambient convidava a fer-hi una menjada amb xerradeta inclosa.
Vam sortir de Barcelona passades les deu i sobre les onze ja érem a Tarragona. Se’ns va fer massa tard per anar al cinema, però vam aprofitar per a d’altres coses...


Diumenge

Segon matí de platja. Com no? a la platja Savinosa. Dóna gust d'anar-hi ara. La platja, en aquesta època, està com fa uns quants anys enrera, quan encara no hi havia aparcament pels cotxes, ni hi arribava el bus. Poca gent.
Ens vam estirar al darrere, tocant a les roques perquè feia una miqueta d’aire. Va ser perfecte, sol, lectura, xerrades i calor, refrescada, de tant en tant, per una mica d’aire...
Per dinar ens vam decidir per un dels nostres plats preferits.... un kebab mmmmmmmmmmmmmmmm. Podria menjar-ne mitja dotzena. Que bons que són!!!
A quarts de cinc ja ens tocava marxar a buscar a Pau a Mont-ral.

A la tornada vam anar a votar. En Pau ens havia demanat que l’esperéssim per venir ell amb nosaltres.

Cal felicitara alguns i algunes dels tarragonins i tarragonines, entre elles jo inclosa , aquesta legislatura serà del PSC, Socialistes. Finalment la coalició de Convergència i Partit Popular ha passat a la historia.
A Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona van guanyar les esquerres, veieu? És cert, no es pot negar....

Catalunya it is different ;-)