AMOR instantani

Fa ja uns dies, passant per l'aparador d'una botiga de Tarragona, vaig llegir un rètol que anunciava unes jornades de caire literari. Només llegir-lo em va enamorar... Vaig agafar el mòbil i el vaig fotografiar, no volia oblidar els versos de Gabriel Ferrater.
Aquí el teniu...

Aquí el teniu sencer. Ens diu tantes coses en tans pocs versos... I, sí, em desconcerta i potser per això m'agrada...

Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. Posseït.

Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
d’un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.

(Si l'escolteu musicat pel Miguel Poveda -Desglaç- llavors ja és la repera!)