DIUMENGES

M’encanta viure.


Sóc d’aquelles persones que sempre pensen que el parar quiet, estirat, tancat, fins i totm dormint, qualsevol posició estàtica davant la vida, és perdre el temps, que pensen que cal avançar en el present, no en el passat perquè, valgui la redundància, ja ha passat, ni tan sols en el futur, perquè potser no serà.
Però els diumenges a la tarda no puc evitar estar molt bé estirada al sofà, fent no res i gaudint de l’exterior tan sols a través de la finestra... M’agrada aquella llum vermellosa que assenyala que comença a pondre’s el sol, l’hora en que els edificis i el carrer tenen un color diferent, tranquil, seré....i que a vegades em porta records passats, bons records, amb els que m’agrada barrejar-m’hi de nou i deixar-m’hi portar tornant-los a viure i a sentir... Avui, especialment, és un diumenge d'aquests....