Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar, de les teves coses
i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies, deies i senties;
de tui parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostreque no caldrà
ni que parlem de tu per recoradr-te,
a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust,una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
                                                                    (Miquel Martí i Pol)