El PARE

Els records i moments compartits que ens deixa a dins de tots aquells que ha estimat i l’hem estimat, són molts. Però jo, avui, vull recordar a l’Indaleci que estava enamorat de la vida, al “cul inquiet” que no parava i aprofitava cada un dels bons moments que la vida li oferia, a l’Indaleci enamorat del seu poble, de Vistabella, al que trobàvem pel carrer i amb el que sempre fèiem “petar la xerrada”, al que buscava la companyia de la seva gent i no deixava de visitar-los, o telefonar-los... A l’Indaleci periquito de cap a peus, que estimava i sentia uns colors, a l’Indaleci que feia pinya amb la Colla Jove de Valls i s’esborronava amb el toc de la gralla dels castells, al que agraïa fins a la sacietat quan algú li feia qualsevol favor...

A l’espòs enamorat, que va compartir un camí amb molts entrebancs i que agafat sempre amb la mare se’n van sortir, al que d’amagat ens buscava i plorant ens preguntava, ¿nena, Carlos, que se’n sortirem d’aquesta?, al que en silenci i sense soroll cuidava de la mare i em passava l’informe diari de com estava.

A l’avi boig pel seu net, que cada trimestre es feia fotocopies de les seves notes i orgullós les ensenyava a tothom, amb el que agafat de la ma anava a futbol, pel que sentia un profund amor i al que estimava per sobre de tot...

Al pare que em va ensenyar a viure, a caminar i a estimar, al que li dec tot el poc que sóc i al que mai oblidaré...

De ben segur, que si hagués d’escollir una melodia de fons la faria barrejant l’himne de l’Espanyol amb el toc dels castells i estaria interpretada pel Pau amb el seu saxo...

No acabo de trobar el final, potser no hi ha de ser i jo sé perquè... El pare mai marxarà, sempre i dins de tots nosaltres, malgrat el temps que passi, en quedarà un bocinet...

T'ESTIMO MOLT PARE!!!!!