La LLUNA

No podria dir des de quan, no recordo el moment, podria dir que és des de sempre que em sento fascinada per la Lluna...

És màgica, té màgia. A ella li he fet consultes, promeses, amb ella he plorat i he rigut molt, ella m'ha acompanyat i m'ha guarit de mals, ha estat testimoni de moltes nits inoblidables i també d’insomni, ha estat medicina de la melangia que sentia... La he sentit molt a prop meu.

M’agrada mirar-la envoltada per la foscor, m’agrada que il•lumini "la meva" foscor. A vegades, quan estic lluny de les persones que estimo, em consola el pensar que deuen d'estar veient la mateixa lluna que jo...

Qui millor que Serrat per cantar a la Lluna i mussitar el poema d’en Jaime Sabines?



LA LLUNA

Hi ha qui la beu a galet
i qui pren lluna a cullerades;
nova, plena, creixent i minvant,
és bona com a sedant.
La lluna fa companyia
i alleuja els intoxicats
de filosofia.

No hi ha un amulet millor
que un tros de lluna a la butxaca;
contra tota mena de perills
més que una pota de conill
serveix un tros de lluna:
se'n duu les penes
i porta amors i fortuna.

Es pot donar de postre als infants
i dormiran un son flonjo i suau;
unes gotes de lluna als ulls dels vells
ajuden a esperar la mort en pau.

Posa sota del coixí
una fulla tendra de lluna
i pensaràs el que vols creure
i miraràs el que vols veure,
tu mouràs els putxinel•lis.
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
per quan t'ofeguis.

Als decebuts i als presoners,
dóna'ls la clau de la lluna
i no voldran cap més tresor,
que pels condemnats a mort
i els condemnats a vida
no hi ha estimulant com la lluna
si es pren amb mida.