En xarxa...

Aquesta setmana i gràcies a la xara, he tingut la sort de retrobar-me amb tres persones amb les que vaig compartir, i dic vaig, perquè per un motiu o un altre, les vaig perdre pel camí...

Tot i que pertanyen a àmbits i fases molt diferents de la meva vida, totes, formen part dels bons records, d’aquells que et deixen un bon regust...

Les dues primeres són germans i pertanyen principalment a la meva adolescència. A una, més o menys, li vaig anar seguint la pista, però feia molt de temps que ja no en sabia res. Ara, potser, l’he conegut més i de manera diferent. El fet de que les dues siguem adultes ajuda més a compartir tot un ventall de coses. En el fons, però, segueix essent aquella petita i encantadora nena que a mi m’enamorava... Amb l’altre, tot i que no hi he tingut cap contacte, m’agrada’t de saber de la seva vida. M’han sorprès alguns aspectes, no sé...., però m’han vingut al cap la de coses inversemblants que vaig arribar a fer... Les estones, poques, però importants, compartides, els caps de setmana al poble amb aquell desig i neguit per trobar-lo...
La tercera, pertany a la època en que vaig començar a treballar de mestre. Amb ell i amb d’altre gent, amb les que des de llavors encara mantinc una estreta relació, vaig treballar i riure i molt al mateix temps. Recordo el seu exquisit tracte, es seu domini de la història, les seves truites fetes amb patates de bossa, el seu “hablad, pero no gritéis” , els seu pel arrissat, el seus cigarrets sense filtre, el seu encant...

La veritat és que ma fet molta il•lusió aquests retrobaments... Ara a vigilar per tal de que no tronin a desaparèixer del meu camí.