El treball de camp

Sempre he concebut el “treball de camp” a l’ensenyament com una feina col•lectiva, on el grup d’ensenyants, i tots els que formen part de la comunitat educativa, han d’arribar a una sèrie d’acords consensuats. Acords de nivell, de cicle, d’escola, de manera de fer, de pensar..., a una idea pròpia d'escola, a una idiosincràsia. Una feina on ha de primar l’intercanviï de idees, d’activitats, de problemàtiques, de solucions, de vivències, de resultats. Una feina que t’enriqueix dia a dia com a persona i que t’ajuda a créixer sempre gràcies a aquesta participació i intercanvi de tots els que treballem plegats.
No puc concebre la meva feina com un quelcom aïllat on en hi ha prou amb allò que jo faig o penso de manera individual, on no existeixin les reunions a "tota hora" i les xerrades i fins i tot les discussions constructives.

A vegades, però, això es fa difícil, topes amb persones que pensen diferent a tu, amb persones amb les que es difícil compartir. La meva primera reacció és tancar-me en mi mateixa i pensar : “Si?..., doncs tu a la teva, que jo ja aniré a la meva”. Després, potser l’experiència m’ajuda a recapacitar i a tornar a intentar encetar un diàleg, a intentar de nou partint de zero.
Al cap i a la fi, no fer-ho és anar en contra de tot allò que penso i pel que sempre he lluitat i els que realment surten perdent son els nens ...