ReRecords

A vegades enfrontar-te a un bocí dels teus records et fa bé.

Els records són vivències que fa ja temps que has viscut i has sentit i això fa que els vagis adaptant i canviant segons el moment que vius o les necessitats.
Dels moments viscuts no en canviaria cap, ni un, ni tan sols en variaria un segon i fins i tot mataria per tornar a viure’n algun... Però a vegades et sorgeix l’oportunitat d’enfrontar-te, o de retrobar-te amb algú que ha estat i és part important d’aquestos records i vivències i això et fa sentir terror, por... No sé el perquè, potser perquè aquesta realitat no volem que sigui diferent a allò que aquell record encara ens fa sentir, viure o... imaginar o potser la por a defraudar....

El retrobar-te fa que tinguis una visió diferent, més amplia i més real d’aquell record.

No et deix de sorprendre, però, el fet de que els vincles que es van crear, malgrat faci molt de temps, segueixin existint i es facin palesos en fets com el de ser capaç de parlar de qualsevol cosa sense embuts, sense por al què pot pensar o dir, el fet de que aquella persona sigui encara especial... Però tot plegat, fa adonar-te’n que aquells records són passat, que aquella persona era i ara encara és, però ja no és la d’abans, la que forma part d’aquell record especial... i que la realitat també és especial i que cal cuidar-la i viure-la i que un dia pasarà també a formar part dels teus records.