Des del BOX

Quan estàs al BOX el temps es relentiza, un minut es transforma en un espai llarg, molt llarg. El cos et pesa, es torna lent i li costa de posar-se en moviment. Els teus ulls es fixen en el malalt que resta dormint, quiet fins que a poc a poc i aprofitant qualsevol descuit intenten tancar-se i et cal guerrejar-hi perquè això no passi. L’absència de llum natural fa que perdis la noció del moment del dia en que et trobes. El teu cap dóna voltes i més voltes i acull només pensaments d’aquells que et fan sentir realment “fotut”...

Avui, al box, que és compartit, hem coincidit amb una avia que patia alzeimer.
Perdre els records, tots i cada un dels que han conformat la teva vida, quedar-te realment buit, despullat, sense passat, tan sols amb un present immediat, un present que té tan sols uns breus minuts de validesa, això és estar mort..