Pensaments i escrits recurrents

És cert. Quan estàs "fotut" va bé buidar, treure a fora, però a vegades ho necessites fer sense explicar-ho, sense utilitzar la veu, es llavors quan busques i agraeixes tenir qualsevol cosa a ma que et permeti poder-ho fer, poder escriure....

És en aquestos moments quan més valores la importància que tenen tots i cada un dels petits moments que t'ofereix el dia a dia, malgrat que acostumin a ser invisibles als meus ulls.
Sembla estrany, però sempre em passa, cal que no estigui bé per tal de retrobar i enyorar tot allò que em fa estar i sentir bé. Tot allò, que al cap i a la fi, no són grans coses, ni tan sols coses excepcionals, són fets senzills, simples. Són el retrobar-me amb el Pau a la sortida de l'escola, l'abraçada del Ioio, les llepades i festes de la Nona, aquell llibre, els "un moment", el nostre llit, la llum de la primavera, el silenci de la nit, la lluna al cel des del balcó, els teus peus, aquella cançó, aquelles ganes, aquell cansament, aquelles olors, el teu tacte...

Que fàcil es ser feliç i que complicat que ho faig a vegades...

Gràcies per ser-hi sempre.