Ja se sap... desembre i gener, però en especial desembre són uns mesos ..., com definir-los?, de molta feina? tràfec? angoixós?divertits? de no parar? depressius?... Bé, acabaria abans dient que són una mica de tot.
Per mi és final de trimestre, però no d’un trimestre qualsevol que ja de per si et comporta molta feina, informes, reunions, decisions... Aquest, a més a més i pel fet de ser Nadal, cal fer feina extra com per exemple, un festival o quelcom que se li pugui assemblar, felicitacions, treballets ... Però aquí no s’acaba la cosa, el Nadal també es deixa “notar” a casa, comprar menjar, fer “comilones”, pensar regals, anar d’aquí cap allà....
Però sabeu? , malgrat tot, hi ha coses del Nadal que m’agraden.... El fet de guarnir la casa, l’anar amb el Pau i el Ioio a comprar l’avet, l’estar al menjador amb només les llumetes de l’arbre enceses en plena nit quan no se escolta quasi bé cap soroll, l’anar a dormir tardíssim, el parar una taula especial, el fet de passar moltes estones compartides amb els que t’estimes, els torrons de Xixona ;-) i el sentiment aquell, el “no sè què”, que tenen els Nadals....Seré atonta?!!!
Al desembre no tot van ser Nadals, també vam aprofitar per anar al Pirineu Aragonès i a Madrid. Al Pirineu vaig anar-hi amb Ioio, Pau i una parella d’amics que tenen dues nenes i a Madrid, amb Rosa Mari i Santi, dues persones molt especials per a mi. En ambdós casos va ser genial.
Al Pirineu Aragonès hi anava de petita amb el pares, en especial a Jaca, d’allí, recordo clarament les tardes a la pista de gel, les excursions dels matins, els rovellons... Quants records!!! Però aquesta vegada vam anar més a l’oest, a prop d’ Ainsa, en concret teníem la casa a un poblet anomenat Laspuña, una preciositat de casa ( AQUI l’adreça per si us interesses, la nostra era La Viñaza2 ). Van ser uns dies plens de rialles, camins tallats per la neu, guerres de neu, passejos, jocs a la vora del foc, xerrades, discussions, descobriments de paisatges de conte... Ja vam decidir que hi tornaríem a anar
Madrid va ser tot un descobriment. Potser per la rivalitat Catalunya – Madrid, o ben bé no sé perquè, mai m’havia cridat l’atenció.
La qüestió va ser, que en un dels soparets amb la Brunilda i Santi, buscàvem un lloc per anar plegats que complís una sèrie de condicions tals com la de que no fos molt car, ni molt lluny, ni molts dies... i Santi, que ja havia anat a Madrid en més d’una ocasió, ens “ la va alabar” de tal forma que ens va fer agafar “ganes” i per si fos poc, es va oferir per a fer-nos de “cicerone”. Finalment, la possibilitat de poder anar-hi amb l’AVE, que et deixa a la mateixa estació d’Atocha en tan sols tres horetes, ens va fer acabar de decidir-nos.
Ell va encarregar-se de tot i la veritat, ho va fer perfecte
Vam aprofitar per anar al teatre a veure “39 escalones” y “La Bella i la Bestia”, una passada les dues obres, la primera per còmica i per l'enginy dels actors en fer molts papers alhora i la segona per ser un musical preciós que en tot moment et fa sentir dins d'un conte de fades i per la perfecta i meravellosa posada en escena. Crec que no ens vam deixar quasi bé res per veure, Museu del Prado, Puerta del Sol, Puerta de Alcalà, Rastro, Café Gijon, Plaça Reial, porres i xurros, loteria de Nadal, tasques, ... Jo què sé!! Mil i un llocs. Això sí, feia un fred que pelava!!! Aquí, no cal ni dir-ho, també penso tornar-hi!!!
Sabeu? Ja no sé ni de que intentava escriure. ;-) Tant fa!!!
Aquí us deixo els àlbums de fotos de Nadal, Pirineu Aragonès i Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Què en penses?