POR I ANGOIXA

Quan l'angoixa et corrou per dins et costa respirar, sents com un buit dins de l’estómac, no escoltes ni ets conscient de les coses que passen al teu voltant..., Et trobes perduda, sola, sense ganes de res, ni tan sols d'escoltar a aquells que et volen fer costat i si et pregunten o diuen, sembla com si en aquell precís moment traguessis fora teu tota l'amargura per fer-la anar damunt d'aquella persona...

Et fa por enfrontar-te a la situació que et provoca l'angoixa, voldries, com a mínim, quedar-te tal qual estàs ara, malament, però sense tenir cap certesa. Si et deixessin triar, demanaries entrar en un son profund que dures el mateix temps que la "solució", o millor dit, el desenllaç, bo o dolent, de la situació que estàs vivint.
Una gran part del teu cos és por pura. Por a viure o reviure una situació, por a enfrontar-t’hi, por per la persona que estimes i a la que saps que no podràs ajudar...

Com m'agradaria que, senzillament, tot fos un malson i que a l'endemà despertés...

Escriure a ningú, al no res, ajuda.

MERDA!!!!!