FOSCOR

No és la meva millor època..., potser per això el blog està una mica deixat.

Darrerament (ara és un d'aquells moments en que encara em fumaria una cigarreta), darrerament què? és realment difícil expressar, per a ser entès, sentiments...

Bé, recomencem... La gent que no em coneix massa, de ben segur pensa, que bé que està la Tere!. Sóc una persona a la que costa de "deixar-se veure" per aquells a qui no conec, i em refereixo a conèixer amb tot el pes que la paraula comporta, fins i tot, a vegades, pels que conec ;-).

Semblo una persona forta, segura de mi mateixa, alegre, poc complicada..., quan en realitat sóc la complicació personificada.

Sempre busco entre les línies dels gestos, de les rialles, de les expressions...., sempre penso i repenso i giro i capgiro els fets, les paraules. Pateixo per si he dit o crec que he dit i no han entès el sentit..., pateixo pel que ha passat i pel que encara ha de passar...
Visc i penso, dormo i el meu subconscient pensa, tot i que jo li mani que no ho faci...
Actuo sense pensar, a cop de sentiment, i després penso i accepto o no.
Em trobo a mi mateixa"perfeccionista", exigent amb mi i amb els altres i d'altres, massa poc, a vegades massa dura i d'altres massa fràgil...

Ara és una d'aquelles èpoques en que em sento fràgil, complicada, amb mancances, amb autocompasió, en solitud, buida, malament, depressiva, fosca, sense ganes de, liada amb els meus sentiments, inútil, petita, decepcionada, trista, enfadada amb mi i amb tot i tothom, cansada de tot i de tots.. i em frego i refrego amb tots i cadascun d'aquests sentiments...

I no, no tinc ganes ni de parlar...

Que en sóc de complicada!!!