Malgrat tot..

Hi ha persones d’aquelles que et fan falta, que les necessites en el teu dia a dia, en les petites coses que vas vivint i sentint…

Quan vaig marxar dels Angels vaig iniciar una nova etapa, volguda i buscada, però al fer-ho, em va tocar també de “renunciar” o de “deixar de tenir al costat”, costat físic, em refereixo, a una persona que era i és, molt important per a mi.

Sempre he cregut que malgrat la meva fragilitat, era una persona forta…

Han passat ja , amb aquest, tres cursos i encara l’enyoro i la trobo a faltar . No passa un dia que no pensi amb ella, per una o altre cosa. Si quelcom em va bé penso : “Que guay si ella fos aquí, de ben segur que estariem contentes com a ginjols” o quan surt malament penso: “ si ella fos aquí..”. I amb això no vull dir que no la tinc, ella SEMPRE HI ÉS, però a vegades et fa falta en un moment precís, quan sents o vius allò, no després. Et fa falta físicament, et cal saber i sentir que la tens a dos passes teves i que en un moment donat pots anar on ella és, obrir-li la porta i dir : ”Ja no puc més!!!!!” i plegades esclatar a riure…

Malgrat tots els meus esforços… ET SEGUEIXO ANYORANT ;-)