+154.jpg)
Anem ja a posar-nos al dia sense més dilació. Ja en hi ha prou de vagància bloggera estiuenca!!! Cal començar a despertar. Les vacances s'acaben, com tot el bo... Ala!!! anemon al feed back
Egipte, malgrat haver-hi estat, ens va tornar a enamorar i impressionar (parlo en plural referint-me a en Carles, alias Ioio, i a mi, naturalment :-P) i al Pau, que mai hi havia estat i el va deixar "bocabadat".
Vam decidir-nos, finalment, per un viatge de dotze dies en lloc de set i per categoria de luxe superior. Aconsello a tots els que tinguin intenció d'anar-hi que ho feu. Dotze dies amb deu de creuer pel Nil en lloc quatre, per tal de no tenir el dies "tope" plens, sense poder gaudir de les visites i explicacions, del vaixell i de l'hotel, i luxe superior, ja que tant el vaixell com l'hotel s'ho valen a tots els nivells, comoditat, calor, instal·lacions, menjar, guies, amabilitat, detalls....
Per explicar, explicaria mil i una coses i no pararia, però intentaré resumir-ho en quatre línies? :-)))
Ens vam meravellar amb el temple de Karnak i la seva majestuosa avinguda d'esfinxs i la sala hipòstila, amb el temple de Lúxor i les seves estàutues gegantines guardant l'entrada del temple original, amb el temple d'Edfu i els seus magnífics relleus, amb el temple de Philae i la seva columnata que condueix al temple de Isis a una illa d'Assuan, amb Assuan i seu meravellós paisatge ple de faluques, amb l'illa Elefantina i les seves formes capricioses, la simpatia del poblat nubi, amb Abu Simbel de impressionats dimensions i majestuós, inoblidable espectacle de llum i color on expliquen tota la seva història sota la nit egípcia, amb el Vall dels Reis i totes i cada una de les tombes que vam poder visitar, amb el temple de la reina Hatshepsut al mig de la sorra del desert, amb Memfis i Sakkara i les primeres construccions, amb la visió de les piràmides i els enigmes que guarden, amb l'esfix, fidel guardiana de les piràmides i com no?? amb el Museu Egipci, amb la ciutadella de Mohamed Ali... És realment un viatge al passat que t'omple d'imatges i vivències a retenir...
En fi, Egipte és un país ric i ple de cultura, no massa ben cuidada, però..., mai més ben dit, ple. Té veritables meravelles patrimonials i culturals, això no cal dir-ho, però també cal dir d'altres coses, si més no, divertides.
Una de les coses que em va cridar força l'atenció: el tràfic. Horripilis!!!
Allí no hi ha regles,circular és una festa major,no hi ha semàfors,ni passos de peatons, ni guàrdies de circulació, ni límits de passatger, ni límits de velocitat, tan sols existeix el clàxon, el rei de la circulació.... Realment pujar a un taxi és jugar-se la vida, es passen l'estona intentant esquivar els cotxes i camions que estan a prop del taxi. Em pregunto que farien els mossos d'esquadra a El Caire, segurament s'haurien d'agafar la baixa per estres.
El Caire és una ciutat, que miris on miris, veus carrers, carreteres,cotxes, edificis, locals i tot abarrotat de gent. Sigui l'hora que sigui hi ha gent pels carrers, de vegades només es pot sortir per la nit per tal d'evitar el sufocant calor del dia. El Caire, podríem dir, que juntament amb altres "grans" ciutats, també és una de les que mai dorm.
Bé explicaria moooooooooooltes més coses, però per avui i per ser la reentré ja en hi ha prou. Si voleu mes, pòdeu visitar l'àlbum de fotos on hi han penjades, "na más i na menos" que.....412 fotos, i això que no les vaig posar totes :-)))Si hi voleu anar pitgeu AQUI
I ara a esperar la propera sortida, que de ben segur, costi més o menys temps, en tindreu post :-)
Egipte, malgrat haver-hi estat, ens va tornar a enamorar i impressionar (parlo en plural referint-me a en Carles, alias Ioio, i a mi, naturalment :-P) i al Pau, que mai hi havia estat i el va deixar "bocabadat".
Vam decidir-nos, finalment, per un viatge de dotze dies en lloc de set i per categoria de luxe superior. Aconsello a tots els que tinguin intenció d'anar-hi que ho feu. Dotze dies amb deu de creuer pel Nil en lloc quatre, per tal de no tenir el dies "tope" plens, sense poder gaudir de les visites i explicacions, del vaixell i de l'hotel, i luxe superior, ja que tant el vaixell com l'hotel s'ho valen a tots els nivells, comoditat, calor, instal·lacions, menjar, guies, amabilitat, detalls....
Per explicar, explicaria mil i una coses i no pararia, però intentaré resumir-ho en quatre línies? :-)))
Ens vam meravellar amb el temple de Karnak i la seva majestuosa avinguda d'esfinxs i la sala hipòstila, amb el temple de Lúxor i les seves estàutues gegantines guardant l'entrada del temple original, amb el temple d'Edfu i els seus magnífics relleus, amb el temple de Philae i la seva columnata que condueix al temple de Isis a una illa d'Assuan, amb Assuan i seu meravellós paisatge ple de faluques, amb l'illa Elefantina i les seves formes capricioses, la simpatia del poblat nubi, amb Abu Simbel de impressionats dimensions i majestuós, inoblidable espectacle de llum i color on expliquen tota la seva història sota la nit egípcia, amb el Vall dels Reis i totes i cada una de les tombes que vam poder visitar, amb el temple de la reina Hatshepsut al mig de la sorra del desert, amb Memfis i Sakkara i les primeres construccions, amb la visió de les piràmides i els enigmes que guarden, amb l'esfix, fidel guardiana de les piràmides i com no?? amb el Museu Egipci, amb la ciutadella de Mohamed Ali... És realment un viatge al passat que t'omple d'imatges i vivències a retenir...
En fi, Egipte és un país ric i ple de cultura, no massa ben cuidada, però..., mai més ben dit, ple. Té veritables meravelles patrimonials i culturals, això no cal dir-ho, però també cal dir d'altres coses, si més no, divertides.
Una de les coses que em va cridar força l'atenció: el tràfic. Horripilis!!!
Allí no hi ha regles,circular és una festa major,no hi ha semàfors,ni passos de peatons, ni guàrdies de circulació, ni límits de passatger, ni límits de velocitat, tan sols existeix el clàxon, el rei de la circulació.... Realment pujar a un taxi és jugar-se la vida, es passen l'estona intentant esquivar els cotxes i camions que estan a prop del taxi. Em pregunto que farien els mossos d'esquadra a El Caire, segurament s'haurien d'agafar la baixa per estres.
El Caire és una ciutat, que miris on miris, veus carrers, carreteres,cotxes, edificis, locals i tot abarrotat de gent. Sigui l'hora que sigui hi ha gent pels carrers, de vegades només es pot sortir per la nit per tal d'evitar el sufocant calor del dia. El Caire, podríem dir, que juntament amb altres "grans" ciutats, també és una de les que mai dorm.
Bé explicaria moooooooooooltes més coses, però per avui i per ser la reentré ja en hi ha prou. Si voleu mes, pòdeu visitar l'àlbum de fotos on hi han penjades, "na más i na menos" que.....412 fotos, i això que no les vaig posar totes :-)))Si hi voleu anar pitgeu AQUI
I ara a esperar la propera sortida, que de ben segur, costi més o menys temps, en tindreu post :-)



No hay comentarios:
Publicar un comentario
Què en penses?