El tenir un fill et fa ser diferent, sinó al mateix moment de la maternitat, si amb el temps.
Res és com abans, i al mateix temps, tot és igual. Contradicció?.
Per una banda, la vida no et canvia radicalment... i el fet de tenir un fill “teu” t’aporta serenitat i una manera diferent d’entendre i de veure la vida, a vegades, potser masses, a traves dels seus ulls i sentiments. Per l’altre, vols donar-li les eines per a poder “suportar” aquesta vida, el sentit o “sensesentit” de la vida.
No penso en grans estudis, sols penso en ell com a persona, en que arribi a ser una persona segura de sí mateixa, forta davant la vida, que no sigui covard, que sigui feliç... i en si jo l’ajudo o podré ajudar-lo a adquirir o a donar-li aquestes eines.
Cada dia, quan l’abraço, quan l’acarono, quan el miro als ulls, quan riem plegats, quan compartim, ho intento... , però sé, que això no vol dir que ho aconsegueixi...
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Què en penses?