Home- Dona

L’altre dia parlàvem sobre “fer l’amor”... És diferent per a l’home què per a la dona?. Sincerament, crec que si, totalment.

Per a nosaltres és molt difícil “anar al llit” amb algú pel que no sentim quelcom, ja no dic estimar, però si sentir, i més fàcil encara, sentir més un cop després d’haver-hi anat..., la qual cosa crec que fa “por” a molt homes ;-) En canvi per a un home és diferent. Ell pot “anar al llit” amb una dona que senzillament trobi que estigui bé o passable, i inclús si m’apureu molt, que no li agradi, però la necessitat....  Si, es cert, nosaltres les dones també som capaces de posar-nos al llit amb un desconegut i per necessitat, però crec, que podria afirmar sense por a equivocar-me, que com a mínim, aquest desconegut ha de ser el causant d’algun que altre sentir dins nostre... A nosaltres ens costa d'oblidar, a ells també, però no tant...

Els “períodes de carència” també són totalment diferents, nosaltres podem passar molt més temps que ells sense sentir cap necessitat, ells no, el seu període de carència és molt més curt que el nostre. No sé exactament quan i imagino que variarà segons el cas, però molt més curt.

“Fer l’amor”, per a nosaltres les dones, no implica només “sexe puro y duro”i “cos”. Nosaltres el podem fer amb el somriure, amb les paraules, amb els gestos, amb la mirada... Quantes vegades no l’hem fet amb el simple record? . A vegades pensant amb algú d’una manera especial, diferent a la que podries recordar a qualsevol altre, ja l’estem fent, o escoltant una cançó, llegint una carta.... Si, si ja ho sé, els homes també, però això, per a ells, no pot anar mai sol, sempre ha d’anar acompanyat d’un “cos” o de “sexe”, implícit o èxplicit, però cal que l’acompanyi.

Amb tot això no vull dir que l’un és millor que l’altre.
No sé... , suposo que home i dona ens complementem i que si fóssim iguals seria ben avorrit.

Sabeu una cosa, però? M’agrada ser dona. :-P