MERDA

Davant d'alguns fets, d'algunes preguntes no tinc resposta, no sé ni que dir, tan sols penso que és injust, em rebel•laria, però contra qui? contra què?.

La meva amiga em preguntava ahir perquè cal morir patint, amb agonia, perquè no podem tenir una mort ràpida, sense patiment, sense fer patir als que t'estimen, quin sentit té morir patint i fent patir...
Recordo molt bé l'any passat. Quan la mare estava a l'hospital i la veia patir d'aquelles maneres vaig arribar a pensar: -"Si ha de patir així i se'n ha de sortir s'ho val, però si us plau, si no se'n ha de sortir, que s'acabi ja aquest patiment".

Quan pensava això plorava, pensava que era egoista, inclús em feia vergonya dir-ho en veu alta, i ara la meva amiga, no té dret ni a pensar això, perquè sap que hi haurà patiment però no curació. QUINA MERDA!!!! per què collons ha de passar això?. Hi ha molta gent que et diu: -"Quina edat té?, ah..... és llei de vida"-. Quina llei de vida i quina merda? qui les ha posat les lleis de la vida? qui diu qui és el primer que ha de morir? qui diu que cal morir patint?.

Quan xerrem no sé ni que dir-li tan sols se m'acut acaronar-la i abraçar-la ben fort contra mi, i moltes vegades no goso ni ha fer-ho, només de pensar-hi...Si jo pogués... T'estimo