Havia ja fet un post del concert que Lluís Llach,va fer ahir a Verges, el lloc on tot havia començat i on, segons ell, també calia acabar, però crec que es mereix quelcom més que la ressenya del diari Avui.
El concert d'ahir, malgrat el vaig seguir per TV3, va ser molt i molt especial.
En Lluís Llach no es va deixar cap dels ingredients al que ens té tan mal acostumats. Hi va haver espai per a la reivindicació, per a la critica, per a la crida, per al record, per a la solidaritat, per la fascinació vers l'ésser humà, per als sentiments, per a la tendresa, per al somni.... El concert va durar més de tres hores i al llarg d'aquest temps van ser moltes les ocasions en que se'm va posar la pell de gallina i no vaig poder evitar les llàgrimes.
Llach va ser generós en el seu repertori i en les seves reflexions abans de cada cançó. Va començar amb "Geografia" ( "-... Lliure només em puc donar i lliure sols puc prendre el que tu em dons. Mai no em voldria esclau... -"), i va acabar amb "Verges 2007" .Entre mig joies de cançons i reflexions....
"Núvol blanc", el record fet cançó amb el que acarona a la seva mare .
"- ... Serenament quan ve l’onada, acaba, i potser, en el deixar-se vèncer, comença. La platja enamorada no sap l’espera llarga i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s..."-
"Tinc un clavell per tu", el regal d'en Llach per a nosaltres. Al igual que cadascú de nosaltres tria l'olor, el color, la flor a regalar, en Llach ens deixa de regal les seves cançons , entre les quals podem triar i remenar.
"- ... Au! Vinga, amunt, amunt. Obre els teus ulls i amunt. Puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva. Tinc un clavell per tu, sé que potser em poso on no puc, però un somriure teu em faria un sant amb la feina acabada. I és així que... "-
"Maremar", el joc i unió de dues paraules que tenen molta força: mare i mar. Un mar que ha estat la gran autopista de cultura i creació, també de guerres i crueltat, però que actualment fa de frontera entre el primer món, que sembla que no vol deixar de ser-ho i el tercer món. Com costa de girar el mirall i mirar i buscar la responsabilitat de cadascun de nosaltres.
"-...Maremar, doneu-nos pau, però amb el tremp de l’olivera. Que no posa mai el seu ramatge verd-blau a la mà d’aquell que la voldria sotmesa. Que omplim d’estels la barca, però que un pesat bagatge no ens malmeni les xarxes..."-
"Potser el desitg", reflexions sobre un desig que amb l'edat ni disminueix ni es controla, per això segueix essent desig,
"A poc a poc" , la crítica al viacrucis de l'Estatut que va caure una, dues, tres, quatre i fins a cinc vegades per a finalment ser crucifica’t.
"Queda sempre un fil", els difícils anys 70, on el sistema s'estava acabant. Per aquesta mateixa raó actuava amb molta més brutalitat. El record a les víctimes del franquisme i a en Salvador Puig Antich.
"Fins quan i per a qui", cançó escrita per a l'actriu francesa Bàrbara a "la qual segurament hauria afegit algunes estrofes si hagués conegut cretins com Bush, Berlusconi i Aznar". Un front per a defensar la llibertat, democràcia, cultura....
"Tendresa", la cançó amb la que reivindica els sentiments, totes aquelles paraules que ens escalfen el cor, paraules com: generositat, tendresa, estimar, somiar... , en contra de les que hi ha a la societat actual, tals com: productivitat, èxit, cop de colze... i amb les que de ben segur l'esser humà mai trobarà la felicitat.
"-... El món que visc sovint no el sento meu i sé els perquès d'una revolta, misèria i guerra, fam i mort, feixisme i odi, ràbia i por, rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena, però tot d'un cop ... ve... la tendresa... -"
El concert d'ahir, malgrat el vaig seguir per TV3, va ser molt i molt especial.
En Lluís Llach no es va deixar cap dels ingredients al que ens té tan mal acostumats. Hi va haver espai per a la reivindicació, per a la critica, per a la crida, per al record, per a la solidaritat, per la fascinació vers l'ésser humà, per als sentiments, per a la tendresa, per al somni.... El concert va durar més de tres hores i al llarg d'aquest temps van ser moltes les ocasions en que se'm va posar la pell de gallina i no vaig poder evitar les llàgrimes.
Llach va ser generós en el seu repertori i en les seves reflexions abans de cada cançó. Va començar amb "Geografia" ( "-... Lliure només em puc donar i lliure sols puc prendre el que tu em dons. Mai no em voldria esclau... -"), i va acabar amb "Verges 2007" .Entre mig joies de cançons i reflexions....
"Núvol blanc", el record fet cançó amb el que acarona a la seva mare .
"- ... Serenament quan ve l’onada, acaba, i potser, en el deixar-se vèncer, comença. La platja enamorada no sap l’espera llarga i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s..."-
"Tinc un clavell per tu", el regal d'en Llach per a nosaltres. Al igual que cadascú de nosaltres tria l'olor, el color, la flor a regalar, en Llach ens deixa de regal les seves cançons , entre les quals podem triar i remenar.
"- ... Au! Vinga, amunt, amunt. Obre els teus ulls i amunt. Puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva. Tinc un clavell per tu, sé que potser em poso on no puc, però un somriure teu em faria un sant amb la feina acabada. I és així que... "-
"Maremar", el joc i unió de dues paraules que tenen molta força: mare i mar. Un mar que ha estat la gran autopista de cultura i creació, també de guerres i crueltat, però que actualment fa de frontera entre el primer món, que sembla que no vol deixar de ser-ho i el tercer món. Com costa de girar el mirall i mirar i buscar la responsabilitat de cadascun de nosaltres.
"-...Maremar, doneu-nos pau, però amb el tremp de l’olivera. Que no posa mai el seu ramatge verd-blau a la mà d’aquell que la voldria sotmesa. Que omplim d’estels la barca, però que un pesat bagatge no ens malmeni les xarxes..."-
"Potser el desitg", reflexions sobre un desig que amb l'edat ni disminueix ni es controla, per això segueix essent desig,
"A poc a poc" , la crítica al viacrucis de l'Estatut que va caure una, dues, tres, quatre i fins a cinc vegades per a finalment ser crucifica’t.
"Queda sempre un fil", els difícils anys 70, on el sistema s'estava acabant. Per aquesta mateixa raó actuava amb molta més brutalitat. El record a les víctimes del franquisme i a en Salvador Puig Antich.
"Fins quan i per a qui", cançó escrita per a l'actriu francesa Bàrbara a "la qual segurament hauria afegit algunes estrofes si hagués conegut cretins com Bush, Berlusconi i Aznar". Un front per a defensar la llibertat, democràcia, cultura....
"Tendresa", la cançó amb la que reivindica els sentiments, totes aquelles paraules que ens escalfen el cor, paraules com: generositat, tendresa, estimar, somiar... , en contra de les que hi ha a la societat actual, tals com: productivitat, èxit, cop de colze... i amb les que de ben segur l'esser humà mai trobarà la felicitat.
"-... El món que visc sovint no el sento meu i sé els perquès d'una revolta, misèria i guerra, fam i mort, feixisme i odi, ràbia i por, rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena, però tot d'un cop ... ve... la tendresa... -"
Va continuar amb cançons com "Els meus ulls aqui", "Tossudament alçats", "Alè", "Sabessis bé" dedicada a en Miquel Martí i Pol, "Vida", "Aprendre", "Cançó a Mahalta".....
El públic el va acompanyar en cançons com "País petit", "Que tinguem sort", cantant dempeus amb espelmes enceses...
En Llach va acabar amb Verges 2007 , "-...S'està bé, plegats a Verges, / perquè junts volem fer el ritual d'un adéu d'amor..."-, una cançó de comiat que havia acabat d'escriure just el dia abans del concert, amb la que volia donar les gràcies a tots els que havien fet possible els 40 anys que porta al món de la cançó, un privilegi d'ofici, segons ell mateix.
En acabar el concert Llach, va baixar fins el públic per on va marxar entre mig d'abraçades, mentre el públic aixecat sense parar d'aplaudir, ara li cantava a ell "L'estaca", "Laura" i fins i tot "Els segadors"....
Va ser un concert històric, que tot i haver-lo seguit per TV3, tot i no haver estat alli, el portaré sempre dins del cor.
GRÀCIES LLACH PER AQUESTOS 40 ANYS!!!!!!!
Darrer concert d'en Lluís Llach ( Verges, març 2007)
Salutació d'en Lluís Llach / Un núvol blanc
Tendresa / Tinc un clavell per tu
Gràcies al Lluís (gràcies per estimar-nos, nosaltres també t'estimem, i molt!) i gràcies a tu, Teresa, per haver-nos donat aquest post.
ResponderEliminarQue en aquest pobre món nostre encara hi hagi persones que parlin amb veu alta de tendresa i esperança, fa veure que sí, que encara hi ha futur, malgrat tot.
A la meva joventut l´escoltava sovint ,sobretot viatge a Itaca i " País petit", que eren de les meves preferides, crec que té una qualitat musical i poética increible.També li vull donar les gr`acies, per tot lo que ens ha donat.
ResponderEliminar