He passat tanta angoixa que m'ha costat tornar a estar "normal" i encara no ho estic del tot. Havia donat tantes voltes i havia tret, abans d'hora, tantes conclusions...
Ara hauria d'estar "feliç com un anís" i no puc, potser sempre queda la recança de que tot allò que ens ha "rondat" pel cap pot succeir en qualsevol moment.
Prou tristor, anem a posar una cançoneta, millor un parell, d'aquelles que alegren el dia , al menys a mi ;-)
Vinga k poc a poc tot s'arreglarà. muackis
ResponderEliminar