UnA MIca de Tot i Molt de ReS

Buffffffffffffffffffffffffffff fa ja tants dies que no escric res de res que ja no sé ni per on començar ni per on acabar de tant que hi ha acumulat i tant hi ha acumulat que de la meitat ja no me’n recordo L. Pot ser hauré de creure aquella dita popular que diu. “ Si no ho recordes vol dir que no era important”, però, sabeu què?? No me la crec gens ni mica jejejje.

Bé d’Olot volia fer un relat força més detallat però crec que caldrà conformar-se amb el següent mini referència: Tot va estar molt, molt, molt bé. L’apartament era un dúplex. Tenia dos pisos amb tres terrasses, equip de música, vestidor..., realment una passada. El temps va estar francament bé. Vam deixar la “ditxosa” calor de banda i vam anar a tastar el fred, tot i que no en feia molt era agradable de sentir-lo al cos, tot i així ens va acompanyar força el sol i els dies clars, algun que altre xim-xim però sense importància. Les visites que vam fer van ser realment precioses, interessants i divertides. Vam estar als poblets d'Olot, Santa Pau, Castellfollit de la Roca, Besalú.., tots ells realment preciosos, vam ¿com no?, visitar també la Fageda d’en Jordà, que tenia un colors de tardor que t’encisaven i els volcans del Croscat, i el de Santa Margarida al que hi vam arribar a peu seguin una ruta mmmmmmmmmmmmmmmmmm. El menjar boníssim i bé, tot absolutament perfecte. Ens ho vam passar molt bé, CALDRÂ REPETIR-HO
;-)

-----------------------------------------Besalú----------------------------------------------



------------------------------Crater del volcà de Sta Margarida------------------

El final de trimestre al cole va estar força bé. Aquest any cada classe va posar una música diferent a la habitual de la que porten les nadales i a més a més es van inventar la lletra. Vam tenir de tot, reggeton, rock, blues, tangos, musica dels 60.... Fins i tot els profes vam sortir a cantar una Nadala. Va ser un final de trimestre “realment sonat”.

Els Nadals a casa, com cada any. I com cada any, et proposes passar-los tranquil•lament, sense abusar de res i acabes, com sempre, de “puto cul” i abusant de tot.
No cal ni fer-se ja les típiques reflexions Nadalenques anuals. Com les de que tot es pur consumisme, el perquè hem de menjar com a “cerdus”, el perquè precisament aquells dies cal reunir-nos, el perquè cal estar contents el dia de cap d’any, el perquè cal celebrar si no ets religiós, el perquè i tants perques, que no val la pena ni pensar-hi. Però tot i així m’agrada ajuntar-nos tots i molt especialment aquest any en que podíem compartir amb la mare ja més forteta de salut.

El que més va viure els nadals va ser en Pau. Com m’agrada veure’l el dia que fem cagar al tió o la nit de reis, tot ell és un sac amb barreges de nervis i il•lusions... Sabeu..., suposo que quan deixem de fer les típiques coses, potser llavors, les trobarem a faltar...., i es que som esperits de contradicció pura, o no????