
Ja som a casa. Després de cinquanta dies d’hospital hem arribat. Semblava que mai pogués ser, però ÉS. Ja fa una setmana. Però fins ara em feia fins i tot por de dir-ho, de cridar-ho...però si JA SOM A CASA!!!!!!!!! No sé, encara ara, si faig massa bé de escriure-ho, crec que a vegades pel fet de fer-ho les coses es cap giren.... Estic passant una etapa d’aquelles que qualificaria de malson, d’aquelles que sembla que mai han d’acabar i que si creus que acaben en un moment donat, no vols ni pensar-ho, per por a que vingui quelcom de pitjor, es allò que vulgarment expressaríem dient que “he xafat merda”.
La veritat que és un gust veure a la mare millor, tot i que està molt fluixeta, és un gust poder dormir al meu llit en lloc d’aquella odiada butaca d’hospital, és un gust poder compartir estones amb el Pau, tornar a fer de mare, és un gust compartir estones amb el Carles, tornar a fer d’amiga i còmplice, res, que és tot un gust, fins i tot... “anar de cul” .
Que guay que és tornar a gaudir de les petites coses que moltes vegades deixem passar de llarg i que trobem a faltar tant quan no les tenim...
Una cançó que m'agrada ;-)
¡¡Felicitaciones!!
ResponderEliminarSólo quería dejarte mis palabras de apoyo, y que disfrutes esta nueva etapa como corresponde.
Un beso grande.
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
ResponderEliminar