L'enfant TERRIBLE

Sé que quan estic de “mala xufa” sóc terriblement insuportable. No em cal dir res, no em cal parlar, però sé fer exasperar a les persones que tinc al meu costat ...
Quan això succeeix, en sóc totalment conscient, sé el gesto o la mirada que cal fer, com fer-la, quan i el què n’aconseguiré d’aquests actes, i mentre ho faig, penso que m’estic passant, que no en hi ha per a tant, que podria afluixar i al mateix temps que penso això, actuo al contrari. Tot i que vull arreglar-ho, mal sigui una mica, quelcom que em surt de dins, no em deix fer-ho, fa que segueixi igual o pitjor que abans.
I no en parlem ja de quan “exploto”, més val que us enganxi ben lluny, llavors ja em descontrolo, no sols de gestos o mirades sinó que també de paraules. Sóc capaç de dir coses que no penso el més mínim, per tal “d’encendre” a l’altre, buuuuuuuuuuuuuuuufffffffff


"No os toméis la vida demasiado en serio; de todas maneras, no saldréis vivos de ésta".
Bernard de Fontenelle