Paraules DIFÍCILS de pronunciar

És difícil quan després d’un mes reps una biòpsia amb la paraula LINFOMA no Hodgkin difús de cèl•lula gran, que traduïda a la parla quotidiana vol dir CÀNCER.
La paraula en sí ja t’espanta i et deixa "feta pols", mil pensaments passen en aquells moments per al teu cap: no en sortirem, què farem? per què a nosaltres? on anar? què fer? té curació? aquí s’acaba tot?.... Però sembla estrany, amb el pas dels dies, t’habitues a aquesta paraula i potser el fet de pronunciar-la en veu alta una i un altre vegada, et fa enfrontar-te a ella i perdre-li la por.
Del teu interior i de les ganes de viure, surten ganes de lluitar, de tirar endavant, de plantar-li cara..., veus que és una malaltia més i que com totes les altres té el seus tractaments i les seves expectatives de curació.
T’ensenya que a la vida mai hem de dir :-"demà faré...."-, no. No val pensar en el demà, cal pensar tan sols en el moment que vivim i els desitjos de fer o de dir han de fer-se presents en el moment que ho desitgem, no ens podem deixar quelcom per fer o per dir, cal agafar el temps present i exprimir-lo al màxim, agafant d'ell tot el bo, petit o gran, però que ens fa sentir bé, gaudir dels petits moments de felicitat que te’ls pot portar qualsevol menudesa, saber assaborir per saber ser feliç.

"El tiempo es la sustancia de la que estoy hecho"

Jorge Luis Borges