Hi ha una cosa que no puc soportar i és veure patir a la gent que més estimo.
Davant d'una situació d'aquestes em trobo perduda, sense prous recursos. Voldria fer i desfer per ajudar, fer desapareixer el sofriment amb tan sols un instant, arreglar-ho tot, .... però no sempre es pot, tot i que ho intentem i ho desitgem amb totes les nostres forces. Quan em passa m'enfonso, ploro, ho veig tot negre, veig el got no mig buit sino buit del tot i sento que no faig tot el que puc o el millor....
Però hi ha quelcom que em torna a fer sentir bé, a abrigar esperances, a donar-me forces per lluitar, a veure que el got es pot omplir de nou, a sentir-me protegida, a no sentir-me sola, a rempendre el camí, a tenir noves il·lusions, a veure que cal mirar endevant i cal continuar caminant.... ELS AMICS.
Sense vosaltres no podria. Gràcies
La amistad es el amor, pero sin sus alas.
Lord Byron, George Gordon (1788-1824)
26 diciembre, 2005
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Què en penses?