És dificíl quan has de prendre una decisió que afecta al cor, però que cal que passi abans per la raó. La raó té menys colors, en canvi, tot el referent al cor, al món dels sentiments, té una amalgama infinita de contrastos. Penses i repenses les coses, lis dones voltes i les mareges fins que arribes, al menys això creus, a una decisió, la tens clara, meditada, sospesada i... al moment de posar-la a la pràctica, "CATACLOC", tots els plantejament que tenies, clars com l'aigua, cauen per si sols en un tres i no res. I si poses en pràctica la decisió, encara pitjor, llavors t'estires els pels, pensant com és que ho has fet si era molt millor el contrari.
Per què és tan difícil?, doncs precisament perquè tenim un cor i uns sentiments que l'abriguen, que vulguem o no vulguem, actuen sobre la nostra raó. Amb lo fàcil que seria un món que actues solsament seguint els "preceptes" de la raó.
Tot i així, el cor, els sentiments, són els que ens fan VIURE, els que fan que la vida no sigui grisa, els que aconsegueix treure de dins nostre, coses que mai havíem pensat que teníem o que faríem, el que dona calidesa, interrogants, reflexions, dubtes, records, somriures, llàgrimes, alegries, tristeses, emocions ... Els que ens fan saltar a buits que no seriem mai capaços de saltar, els que fan que la nostra vida sigui una, pròpia, única i diferent a la resta, els que fan que seguim vivint tot perseguint els nostres somnis.... BENVINGUT COR ABRIGAT DE SENTIMENTS :-)
Loco de pensar, queriendo entrar en razón,
y el corazón tiene razones que la propia razón nunca entenderá.
¿Y a dónde voy?, siempre voy a buscar lo que es mío
Aunque el planeta termine en un círculo
Y el final es en donde partí.
El final es en dónde partí.
La Renga
05 noviembre, 2005
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Què en penses?