BoCí dEl MeU PetiT MóN

Avui he sortit de la feina “feta caldo”. Ha estat un d’aquells dies en que acabes la classe, puges al cotxe i notes un mal regust de boca que ni tan sols te’l pots treure escoltant una d’aquelles cançons que, normalment, t’animen ( Bebé “Ella”). Video de Bebé
A mi m’agrada sortir bé, amb ganes de més, de tornar-hi, notant que realment he fet quelcom profitós i quan dic profitós, no hem refereixo únicament a nivell d’aprenentatges curriculars, per anomenar-ho d’alguna manera, sinó a qualsevol cosa que els hi hagi servit per a CRÉIXER, en el sentit ampli de la paraula.
La meva feina és d’aquelles de les que mai desconnectes, o aconsegueixes desconnectar del tot, ni proposant-ho. Vas en cotxe de tornada i penses..., potser si fes això o allò, o potser si hagués actuat d’una manera o d’un altre, o potser si fes aquesta activitat xalarien o.... mil i un pensaments que et ronden pel cap i es que... és molt difícil això "d’ensenyar".
Cada nen és diferent i COSTA d’entrar en dinou mons diferents i COSTA d’entendre’ls i COSTA actuar com cal amb cadascun i COSTA d’arribar fins a ells i COSTA crear uns vincles veritables i COSTA fer-te’ls teus i COSTA.....ajudar-los a créixer i a ser persones, però quan aconsegueixes, encara que sigui una mínima part d’alguna d’aquestes coses, et sents la persona més satisfeta i més feliç del teu petit món.
Però avui no ha estat un d’aquests dies :-(


Res, anem a un petit fragment, però avui....curt ;-)

“-…..No sé què m’ha passat. No t’ofenguis, però de vegades un se sent més lliure quan parla amb un estrany que quan ho fa amb la gent que coneix. ¿Per què deu ser?.
Em vaig arronsar d’espatlles.
- Probablement perquè un estrany ens veu com som, no com vol creure que som……..-“

“L’ombra del vent”
Carlos Ruiz Zafón.