Sempre que hi hagi somins hi haurà camins

Des d,on siguis

2012-01-08T23:45:00.002+01:00

Se que has estat tu!!! Segur que des d,alla on siguis has estat animant!!! T,estimo!!!!

Parlem de tu

2011-12-28T18:26:00.001+01:00

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar, de les teves coses
i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies, deies i senties;
de tui parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostreque no caldrà
ni que parlem de tu per recoradr-te,
a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust,una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
(Miquel Martí i Pol)

Un altre Nadal

2011-12-18T14:03:00.001+01:00

Avui, finalment, m'he decidit a "posar la casa" de Nadal.

Ahir per la tarda va arribar l'arbre, tot i que era el penúltim del viver, encara està força bé, i avui, al aixecar-me, he començat a guarnir-lo i a desembolicar tot el que conté la caixa amb el rètol Nadal...
A mesura que anava col•locant figueretes, espelmes, centres... se'm feia més feixug i més dur, en especial, quan he trobat les figuretes que a les menjades de Nadal posem al davant de cada plat amb el nom de cadascú, naturalment hi havia la del pare amb el nom d'Indaleci.

Costa molt, però torna a ser Nadal...

Tristor

2011-12-08T13:33:00.000+01:00

Et trobo a faltar...

I per continuar reflexionant....

2011-11-26T16:45:00.001+01:00

Per llegir-ho des del mateix Diari de Tarragona cal clicar AQUÍ

Per reflexionar...

2011-11-26T08:56:00.001+01:00

(Cliqueu al damunt de la imatge per augmentar el tamany)

Luxe en estat pur

2011-11-26T08:50:00.000+01:00

Dissabte, sol... Un home al que estimo, un bon fill, una mare que va fent i els millors amics del món...
Tot un luxe de vida

PLUJA

2011-10-28T17:35:00.003+02:00

M'agrada molt estar a casa quan fa un dia com el d'avui, gris, humit, fred... d'aquells que ja et fan sentir l'arribada de l'hivern i encara més, si com ara, en aquest moment, puc escoltar el soroll de la pluja que va caient i va omplint tot d'aquella olor tan especial a terra mullada...

Educar...

2011-10-20T18:52:00.002+02:00

"La primera tarea de la educación es agitar la vida, pero dejarla libre para que se desarrolle".

Maria Montessori

Cites Steve Jobs

2011-10-06T23:07:00.004+02:00

"Recurrimos a la televisión para apagar el cerebro, y a la computadora para encenderlo". Steve Jobs

"Microsoft Office para Mac es el mejor programa que ha publicado Microsoft." Steve Jobs

"La innovación no tiene nada que ver con cuantos dólares has invertido en I+D. Cuando Apple apareció con el Mac, IBM gastaba al menos 100 veces más en I+D. No es un tema de cantidades, sino de la gente que posees, cómo les guías y cuánto obtienes. Steve Jobs

"Cambiaría, si pudiera, toda mi tecnología por una tarde con Sócrates." Steve Jobs

Extret de: Blogtenia - Tecnologia y Sociedad

"VIVINT-LA"

2011-09-28T17:12:00.000+02:00

A vegades la vida et fa passar d’un extrem a un altre.

Hi ha moments en que és fàcil i ets una persona a la que li agrada viure, una persona que està enamorada de la vida, de tot el li ofereix i li posa a l’abast per a descobrir, a la que li agrada xafar-la de valent, sense pensar en si pot fer mal o no, perquè sempre en treu quelcom de bo....

En canvi, tan sols en segons, en minuts,... la vida pot fer un tomb, donar-te un cop, o més d’un, fort i inesperat, i sense proposar-t’ho, és torna feixuga, pesada, sense sentit, trista, grisa.
Tan sols ets capaç de ser una petita imitació de “tu mateix”quan l’escenari en el que estàs es un lloc on no té cabuda el teu món interior, el teu sentiment més profund, un espai dedicat a pensar en els “altres”, a fer coses pels “altres” i amb els “altres”, on hi ha uns hàbits molt marcats que impedeixen que te’n puguis sortir...
Tot i així, qualsevol petit desgavell que es pugui produir en aquell escenari, et colpeja molt, moltíssim més fort que el que ho faria habitualment, tot se “surt de mare” de manera inexplicable... I tan sols ets tu qui pot canviar-ho.

Els seus petons

2011-09-03T17:08:00.001+02:00

Els petons que em feia el pare per acomiadar-me eren especials.

Tot i que ell no era molt "petoner", quan em feia el petó, era un petó només seu, diferent a tots. Amb aquell petó entreveies el molt que t'estimava i et necessitava. T'apretava contra ell i el feia durar el temps just per tal de que ho notessis...

Ara, al tancar els ulls, encara recordo el seu tacte al fer-ho, l'especial i estiamada que em feia sentir

2011-08-31T10:31:00.001+02:00

http://www.flickr.com/photos/terebrucusi/sets/72157627582319656/

El PARE

2011-08-31T10:09:00.005+02:00

Els records i moments compartits que ens deixa a dins de tots aquells que ha estimat i l’hem estimat, són molts. Però jo, avui, vull recordar a l’Indaleci que estava enamorat de la vida, al “cul inquiet” que no parava i aprofitava cada un dels bons moments que la vida li oferia, a l’Indaleci enamorat del seu poble, de Vistabella, al que trobàvem pel carrer i amb el que sempre fèiem “petar la xerrada”, al que buscava la companyia de la seva gent i no deixava de visitar-los, o telefonar-los... A l’Indaleci periquito de cap a peus, que estimava i sentia uns colors, a l’Indaleci que feia pinya amb la Colla Jove de Valls i s’esborronava amb el toc de la gralla dels castells, al que agraïa fins a la sacietat quan algú li feia qualsevol favor...

A l’espòs enamorat, que va compartir un camí amb molts entrebancs i que agafat sempre amb la mare se’n van sortir, al que d’amagat ens buscava i plorant ens preguntava, ¿nena, Carlos, que se’n sortirem d’aquesta?, al que en silenci i sense soroll cuidava de la mare i em passava l’informe diari de com estava.

A l’avi boig pel seu net, que cada trimestre es feia fotocopies de les seves notes i orgullós les ensenyava a tothom, amb el que agafat de la ma anava a futbol, pel que sentia un profund amor i al que estimava per sobre de tot...

Al pare que em va ensenyar a viure, a caminar i a estimar, al que li dec tot el poc que sóc i al que mai oblidaré...

De ben segur, que si hagués d’escollir una melodia de fons la faria barrejant l’himne de l’Espanyol amb el toc dels castells i estaria interpretada pel Pau amb el seu saxo...

No acabo de trobar el final, potser no hi ha de ser i jo sé perquè... El pare mai marxarà, sempre i dins de tots nosaltres, malgrat el temps que passi, en quedarà un bocinet...

T'ESTIMO MOLT PARE!!!!!

Amb la Carmeta ;-)

2011-08-17T18:09:00.002+02:00

De nou "treballant" amb la Carmeta...
Quant de temps que no ho haviem fet!!! Però tot com sempre... GUAY!!!!

Que fàcil i que ràpid passa el temps quan estas amb algú molt especial ia al que estimes moltissim... ( Ja ho veus aquí també punts supensius ;-)

Il·lusions

2011-07-31T12:02:00.000+02:00

Retrobada estiuenca amb les de Calafell per "inagurar" la casa de l'Angels a Horta de Sant Joan, gaudin plegades d'una il·lusió...

VACANCES

2011-07-12T10:32:00.000+02:00

Quasi bé tot confirmat... Aquestes vacances anem a...

Prevacances

2011-06-22T20:59:00.003+02:00

Avui, a les 12'45h....

ÚLTIM DIA DE COLE!!!!! ;-)

1r DIA DE PLATJA!

2011-05-22T01:41:00.004+02:00

Avui primer dia de platgeta. Ja en teniem ganes....
Això si, uns a fer "panxing sota els sol i els altres a córrer ;-)

Com sempre a la Savinossa. Uns fan esport i d'altres fem tovalloling ;-)

Primavera

2011-05-10T18:32:00.003+02:00

Avui, al arribar a casa, he passat pel jardinet que tenim a la comunitat. Hi havia els jardiners que l’estaven arreglant. Al creuar per darrere seu, he sentit que era primavera. L’olor d’herba recent tallada, de terra remoguda, de plantes mullades, de verd...

Les olors sempre han format una part important de la meva vida. Les olors van associades a tot allò que forma part de mi. Tots associem l’olor de suavitzant a net, o l’olor de cafè a les primeres hores del dia... Però hi ha olors que són teves exclusivament i que ets tu, i tan sols tu, qui les pot associar a quelcom viscut i sentit.

Cada persona amb la que he compartit vida i no tan sols temps, cada lloc on he estat, cada petit bocinet de record emmagatzemat dins meu, té una olor diferent i única.

A vegades, quan no estic en els meus millors moments, intento buscar aquella olor, que tot i no estar al lloc, em retorna allí on em fa falta estar i em fa sentir bé, protegida, abrigada...

PERCEPCIONS

2011-04-27T18:17:00.013+02:00

El dilluns per la nit, a TV3, van emetre la pel•lícula “Herois”. No sé si va ser que estava “prereglosa”, o bé que era l’últim dia de vacances, o el dia gris que feia, o senzillament una suma de tot, que em vaig fer una “fartada” de plorar.

Tot i que la peli no és per a tant, i en alguns moments, fins hi tot una mica “cursilona”, em va agradar. És una d’aquelles pelis que et fa venir alguns regustos viscuts, ara sembla que fa ja milions d’anys, a la memòria.

El primer que em va venir a la memòria van ser els estius a Vistabella, amb els avis.
Allí, durant els mesos de juliol i agost, ens reuníem una colla de nens de Tarragona i Barcelona, que hi anàvem a “veranejar”.
Ens passàvem el dia fora de casa. Tan aviat ens aixecàvem agafàvem les bicicletes i... a fer milles. Tan sols tornàvem per dinar, per agafar el berenar i més tard per sopar.
Encara ara soc capaç de sentir la calor i la llum d’aquell sol d’estiu i d'olorar el bosc, el nostre bosc, on hi teníem la nostra cabana secreta, l'olor de la pluja quan es barrejava amb la terra dels carrers encara per asfaltar, els jocs, les xerrades als bancs de fora de l'església, les tardes a casa d’un i de l’altre, la casa del Jordi que a tots ens fascinava perquè fins hi tot tenia una església a dins, el "fet o acció", la "botella", l'amistat, els descobriments, els enamoraments... El meu primer petó, allí...

Els estius eren llargs, molt llargs i era la festa major, de l’últim cap de setmana d’agost, la que ens feia recordar que l’estiu quasi bé tocava a la seva fi, que s’acabava... Pot ser per això, aprofitàvem totes les hores d’aquells darrers dies i el fet de que tothom se n’anés a dormir tard, per a fer-ho també nosaltres. Ja era de matinada, quan rendits, enganxaven el llit.
Què més podíem desitjar?

Quantes descobertes... És en moments com aquest que me’n adono de com va canviant la percepció que tenim del temps, del que sentim, la importància que li donem a les coses, l’escala de valors...
Ara els estius són curts, molt curts.

El meu PAÍS: Catalunya

2011-04-10T19:34:00.002+02:00

MOMENTS...

2011-04-10T00:30:00.005+02:00

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!!

Tenim el privilegi de compartir retalls amb tu...

Brindemos por lo que viene y se va

2011-04-09T23:46:00.002+02:00

Setmana blanca ;-)

2011-03-04T14:46:00.003+01:00

Demà marxem cap a....

Visca la SETMANA BLANCA!!!!!

PAJAROS DE BARRO, Manolo García

2011-01-21T14:44:00.002+01:00

"En los vertices del tiempo anidan los sentimientos, hoy son pájaros de barro que quieren volar...."

Una de les millors balades ;-)

Enyorança....

2011-01-13T21:43:00.002+01:00

Ei.... No penseu que d'aquesta imatge ja fa masses dies?

POnt de la COnstituciÓ

2010-12-08T19:41:00.003+01:00

Hem aprofitat aquest pOnt per relaxar-nos una miqueta.
Després d'unes setmanes força "durilles" en molts aspectes, tant a nivell personal com familiar, hem provat a desconnectar...
El lloc triat va ser Jaca (Pirineu aragonès) i com sempre i tal com ens agrada d’apartament.
L’arribada va ser total: zero graus, tot nevat i amb un fred que pelava. Per acabar d’arrodonir l’apartament gelat, no havien encès la calefacció, era un baix, tocant al carrer, i un termòmetre que havia dins, que encara ara dubto que anés bé, marcava cinc graus dins de casa....

Vam intentar, i dic intentar, anar al monestir de San Juan de la Peña que està dalt de tot d’una muntanya, però tan aviat vam arribar com vam haver de girar perquè començava a nevar, la carretera estava gelada i més d’un cotxe començava a fer patinatge sobre gel a l’aparcament.

Un altre dels dies vam dirigir-nos a la cova de les Güixes a Villanúa, però a l’arribar, a la guixeta on venien els tiquets, ens van anunciar que s’havien inundat degut al desgel i que no es podien visitar.

La visita de l’estació de ferrocarril abandonada de Canfranc va acabar amb peus mullats, gel, neu i pluja barrejats...

Tot i que el que havíem programat no va ser possible, Jaca és preciós, la seva catedral, la seva ciutadella i els seus carrerons segueixen tenint un aire especial. Els guarniments de Nadal, la neu i el fred li conferien un encant afegit que van fer que tot i així gaudíssim d’aquestos dies.

FOTOS AQUÍ
(Recordatori: No tornarem a llogar aquest apartament)

En Pau

2010-11-26T20:25:00.005+01:00

L'altre dia el meu fill em va sorprendre.
Quan vaig arribar a casa em va dir que tenia una sorpresa per mi. Ràpidament li vaig preguntar si li havien donat alguna nota, però em va dir que no, que el que havia de fer era buscar per tota la casa un paquet. Tot seguint les premisses de fred i calent,em vaig trobar amagat dins del microones, un iPod Shuffle de color verd amb el meu nom gravat.
En Pau, sense cap ajut, havia demanat per Internet el iPod, però li calia una targeta per efectuar el pagament, pel que va enredar al seu "pobre" avi per tal de que li donés el número de la seva, després, ell, va treure els diners de la seva guardiola i els hi va donar a l'avi que tot i voler-lo ajudar no li va consentir. Després d'un intent errat i de una espera inacabable, el va rebre.

El procés per aconseguir l'iPod ja va ser una mica complicat i de ben segur que va estar més d'un dia i de dos pensant i rumiant com fer-ho, això ja m'emociona, però el que més em va arribar al cor va ser la seva carona quan vaig obrir el forn i desembolcallar el regal...
En Pau és una de les coses per les que val la pena ser-hi, sortir i seguir endavant... T'estimo!

GOT BUIT

2010-11-25T20:55:00.006+01:00

A vegades, quan veus el got buit, tot i estar mig ple, i estàs enfonsada, t'agradaria restar així i no tenir res de res que t'obligués a sortir-ne....
Llavors tindries l'excusa ideal per continuar en aquest estat, on tot està tan malament, que només et ve de gust plorar, engega-ho tot a rodar i ofegar-te en la teva pròpia merda.

Bo

2010-11-09T21:55:00.002+01:00

DIRECTE CAP AL CEL

2010-11-01T23:09:00.005+01:00

La Colla dels Castellers de Vilafranca avui ha fet història. Els verds han carregat i descarregat per primer cop el dos de vuit.

La torre de vuit és un castell que requereix molta precisió però quan s'aconseguiex és un dels castells més preciosos: alt, senzill, esbelt, fràgil, directe cap al cel!

Soparets

2010-09-16T22:07:00.001+02:00

Les "tres mosqueteres"
Cargado originalmente por TeRe. B

Cole començat i soparets d'aquells que ens van tan bé ;-)
Sou tot un luxe!!!!

Gràcies TC

2010-07-12T11:18:00.017+02:00

Agrair al Tribunal Constitucional la retallada que ha fet de l’Estatut. Ha estat "ell" el que ha aconseguit “despertar”de nou a tots els catalans i ens ha fet sortir al carrer defensant el sentir de la nostra NACIÓ, CATALUNYA.

SÓM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR !!!!

SOMNIEM
(Lluís Llach)

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d'avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l'esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

(Fragment)

"N'estic fins als collons que lletres que vaig escriure fa 30 anys (L'estaca) encara siguin vigents"
Lluís Llach

Manifestació en resposta a la sentència de l'Estatut emesa pel Tribunal Constitucional celebrada a Barcelona el 10 de juliol de 2010.
Va ser una manifestació multitudinària amb gent vinguda des de tota Catalunya, la Catalunya Nord i fins i tot des de València.
Entre 1,1 i 1,6 milions de persones van recórrer el Passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes, i carrers adjacents, en direcció a la Plaça Tetuan on l'Orfeó Català va cantar el nostre himne: Els segadors.

Una del Sabina

2010-06-29T13:59:00.005+02:00

Una lletra que m'encanta....

NOCHES DE BODA

"Que el maquillaje no apague tu risa
Que el equipaje no lastre tu alas
Que el calendario no venga con prisas
Que el diccionario detenga las balas.

Que las persianas corrijan la aurora
Que gane el quiero la guerra del puedo
Que los que esperan no cuenten las horas
Que los que matan se mueran de miedo.

Que el fin del mundo te pille bailando
Que el escenario me tiña las canas
Que nunca sepas ni cómo ni cuándo
Ni ciento volando, ni ayer ni mañana.

Que el corazón no pase de moda
Que los otoños te doren la piel
Que cada noche sea noche de bodas
Que no se ponga la luna de miel.

Que todas las noches sean noches de bodas
Que todas les lunas sean lunas de miel
Que las verdades no tengan complejos
Que las mentiras parezcan mentira.

Que no te den la razón los espejos
Que te aproveche mirar lo que miras
Que no se ocupe de ti el desamparo
Que cada cena sea tu última cena.

Que ser valiente no salga tan caro
Que ser cobarde no valga la pena
Que no te compren por menos de nada
Que no te vendan amor sin espinas.

Que no te duerman con cuentos de hadas
Que no te cierren el bar de la esquina
Que el corazón no se pase de moda
Que los otoños te doren la piel.

Que cada noche sea noche de bodas
Que no se ponga la luna de miel
Que todas las noches sean noches de boda
Que todas las lunas sean lunas de miel. "

Joaquín Sabina.

Desgana

2010-05-24T22:21:00.004+02:00

Com que darrerament he perdut les ganes d'escriure penjo dos fotos, tot i que ja són de fa uns quant dies, per tal de fer quelcom al blog i que no es quedi tan solet i trist.

Una, és del dia que vam anar a Barcelona a l'Imax i l'altre, de la darrera "pelada" de la Nona ;-)

I... a esperar que tornin, o no...

Si la Terra tingués anells...

2010-04-19T18:03:00.003+02:00

M'agrada

2010-04-07T14:57:00.002+02:00

M'agrada entrar a classe a ritme de rock and roll

Gràcies Joanet!!!

Bon gust de boca...

2010-03-28T23:23:00.005+02:00

Si aquestos dies aneu al cinema i voleu sortir amb una rialla i un molt bon gust de boca, no us la perdeu...

Título original: Le concert.
Dirección: Radu Mihaileanu.
Países: Francia, Italia, Rumanía y Bélgica. Año: 2009. Duración: 119 min. Género: Comedia, musical.
Interpretación: Alexei Guskov (Andrei), Mélanie Laurent (Anne-Marie), Dimitri Nazarov (Sacha), Valeri Barinov (Iván), Miou-Miou (Guylène), François Berléand (Olivier), Anna Kamenkova (Irina), Lionel Abelanski.
Guión: Radu Mihaileanu; con la colaboración de Matthew Robbins y Alain-Michael Blanc; basado en un argumento de Héctor Cabello Reyes y Thierry Degrandi.

El País 02/08/2009

2010-03-26T23:44:00.004+01:00

ELPAIS
Article de EL PAÍS aquí

Tu vida digital viaja del disco duro a la Red

Nuestro bagaje cultural estará disponible en cualquier terminal - Los expertos alertan sobre los riesgos de intimidad y propiedad

ABEL GRAU 02/08/2009

El usuario se conecta a la Red y comienza sus tareas cotidianas. Escribe la presentación de su nuevo proyecto laboral en Google Docs, edita las fotografías de su viaje a Nueva York en Picasa y sube un vídeo familiar a YouTube. Luego escucha sus temas favoritos de Franz Ferdinand en Spotify y disfruta de los nuevos episodios de Anatomía de Grey en Seriesyonkis.

El usuario se conecta a la Red y comienza sus tareas cotidianas. Escribe la presentación de su nuevo proyecto laboral en Google Docs, edita las fotografías de su viaje a Nueva York en Picasa y sube un vídeo familiar a YouTube. Luego escucha sus temas favoritos de Franz Ferdinand en Spotify y disfruta de los nuevos episodios de Anatomía de Grey en Seriesyonkis. Además, sube su colección de películas y series a un almacén virtual como Rapidshare o Megaupload para aligerar el disco duro y poder compartirlas.

Todo lo ha hecho online, gratis y sin necesidad de descargarse nada en su terminal (Spotify sólo requiere bajar el buscador). Da igual dónde esté: en el trabajo, en casa o en un hotel. Sólo necesita una conexión: en la web se ejecuta y en la web se queda.

Quizá sin saberlo, el usuario está moviéndose en la nube (cloud, en inglés), que es como ya se conoce al territorio virtual formado por todo aquel software y aplicaciones que funcionan desde fuera del ordenador, ya sea fijo, portátil o un teléfono móvil. Están alojados en servidores ubicados en algún lugar indeterminado pero son accesibles desde todas partes. El terminal se convierte así en un simple medio para enchufarse a esa nube de computación.

Gracias en parte a la difusión de un mayor ancho de banda y mejores conexiones inalámbricas (wifi), la nube es el ámbito en el que se desarrollan la mayoría de las actividades cotidianas ante una pantalla. De hecho, un 69% de los usuarios de Internet ha almacenado información en la Red o ha empleado alguna aplicación de software online, según un estudio de 2008 del Pew Internet & American Life Project.

Algunos expertos vaticinan un futuro en el que prácticamente todos nuestros objetos personales (fotografías, vídeos) y culturales (películas, discos...) estarán en la nube, es decir, en un entramado de servidores cuya ubicación ignoramos. Así, en teoría, nuestras pertenencias digitales estarán disponibles en todo momento a través de cualquier dispositivo con acceso a la Red. La contrapartida, según alertan otros, es la dependencia de la conectividad, el riesgo de perder privacidad y la incógnita sobre cómo puede modificar el consumo cultural.

El éxito de la nube radica en la facilidad y comodidad para manejar sus servicios. "Los creadores de aplicaciones online compiten para hacer sus programas divertidos y fáciles de usar", dice el experto en tecnologías de la información Nicholas G. Carr, autor del ensayo The Big Switch (El gran interruptor), en el que pronostica que el impacto de la migración de la tecnología a la nube será similar a la llegada del suministro eléctrico. "Las aplicaciones empresariales tradicionales, en cambio, tienden a ser diseñadas para realizar con eficacia un tipo de tarea determinado, sin considerar la facilidad de uso. Además, está en abierto en Internet sin las restricciones de las redes y sistemas de las compañías".

La computación en nube (o cloud computing) es un término que originalmente aludía sólo al modo de coordinar varios ordenadores para mejorar la eficacia de su capacidad de computación, según recuerda David de Ugarte, economista y cofundador de la consultora de nuevas tecnologías la Sociedad de las Indias Electrónicas. Ahora su sentido se ha ampliado y se aplica también al modo de gestionar la información digital impulsada por los usuarios; un nuevo entorno que ha acentuado los cambios nacidos con la digitalización. "Los contenidos dejan de ser tangibles en un soporte físico y se consumen directamente online", señala Fernando Garrido, especialista en sociología del Observatorio para la Cibersociedad. "Las nuevas pantallas (móvil, portátil...) abren un universo de momentos de consumo. El cambio es radical".

Y ya está transformando los hábitos de visionado, escucha y lectura, advierte Carr. "La Red está diseñada para estimular el consumo rápido de pequeñas piezas de información, y nosotros amoldamos nuestros hábitos a la web. Libros, discos y vídeos se fragmentan en porciones".

Algunos ejemplos. El visionado de series y películas en streaming (sin necesidad de descargarlos en el disco duro) aumenta rápidamente frente a las descargas P2P (Par a par). Casi la mitad de los internautas españoles, el 47,8%, utilizaron esta fórmula (en webs como Seriesyonkis) para ver películas y series en el último año, por delante del 37,3% que las descarga mediante programas de intercambio de archivos, según el informe eEspaña 2009, de la Fundación Orange. En la música, sin embargo, siguen por delante las descargas, con un 42%, frente al 38,5% que escuchó música directamente en línea.

Respecto al libro hay división. Unos apuestan por el triunfo amplio del formato electrónico -como Carr- y otros por la coexistencia. "Lleva con nosotros 500 años. En torno a él hemos construido nuestra sociedad y nuestra forma de pensar", sostiene Garrido. "Es difícil que un eBook lo sustituya; puede reubicarlo". Y es probable que cada uno se especialice: el formato digital para los textos académicos, documentos, y el tradicional, para la literatura y el entretenimiento.

Surge en conjunto un nuevo tipo de consumo cultural abundante, fragmentario y, sobre todo, inmediato. Se acaba la escasez y se quiebra el vínculo con el soporte físico. Es un cambio de paradigma: "Los dispositivos pasan de ser elemento central a ser medio para el acceso", subraya el psicólogo Roberto Balaguer, especializado en el impacto social de las tecnologías de la información. "Pasan de funcionar como continentes a actuar como enganches en la nube, donde suceden las cosas y donde habitan los jóvenes".

Un nuevo entorno que el jefe de arquitectura de software de Microsoft, Ray Ozzie, ha definido así en The Economist: [el cloud hará posible] "un medio en el que todos tus dispositivos se unirán, gestionados a través de la web como un todo". En esa dirección va el nuevo proyecto de Google para septiembre: Google Wave, un ambicioso servicio que aunará email, chat, wiki, procesadores de textos, mapas, vídeos y fotografías, además de red social y permitirá trabajar en grupo.

"El problema es que así Google puede convertirse en un Internet alternativo, y el usuario, en casi un empleado", alerta De Ugarte, que considera el Wave como "la gran trampa de ratones de nuestra intimidad".

Que toda la información personal y las creaciones propias (textuales, fotográficas, etcétera) estén alojadas en un espacio virtual fuera del control del usuario plantea dudas importantes, según algunos expertos. Las primeras atañen a la conectividad (sin conexión no sirve) y a la privacidad. A diferencia del soporte material, "los productos en la nube identifican perfectamente a sus usuarios, frecuencia de consulta, etcétera", advierte José Antonio Millán, ensayista y autor de Manual de urbanidad y buenas maneras en la red. "Estos datos, sometidos a cláusulas de privacidad engorrosas o cambiantes, pueden tener una fácil explotación, en el mejor de los casos sólo publicitaria".

Una alerta con la que coincide De Ugarte. "La cuestión es determinar quién tiene la soberanía de los datos. Si uso la nube de Google, ésta controla también mis datos". Así, añade, puede rastrear todo lo que el usuario guarda en sus aplicaciones y cruzarlo con sus consultas e incluso su historial crediticio. "Puede usarlos, por ejemplo, para colocarte anuncios en tu cuenta de Gmail según tu capacidad adquisitiva".

Se trata de una desprotección a la que son principalmente vulnerables los jóvenes, los nativos digitales, que han crecido casi acunados en la Red. "Los jóvenes ya no se conectan a Internet y ya no lo viven como algo ajeno o separado del mundo físico", sostiene Garrido, del Observatorio para la Cibersociedad. "Ellos están en Internet, en su nube, de forma permanente". Por eso precisamente -continúa- su sentido de la privacidad se ha transformado radicalmente. "No identifican el valor de mantener determinada información en privado". De hecho, más de la mitad de los jóvenes de entre 15 y 25 años han compartido datos personales con desconocidos a través de la Red, según un estudio de la Universidad Rey Juan Carlos.

La otra gran duda se refiere a la propiedad de las creaciones del usuario, ya sean wikis, textos en Google Docs, fotografías en Picasa o vídeos grabados con el móvil y subidos a Qik. "El usuario puede encontrarse un buen día con que el fruto de su trabajo ha desaparecido, o que aparece bajo cláusulas de reutilización inaceptables", avisa Millán. "Proyectos enteros didácticos, de investigación, etcétera, pueden perderse. No debería ser admisible ningún sistema de creación de materiales en la nube que no cuente como mínimo con la posibilidad de crear una copia de respaldo en el ordenador".

De lo que no parece haber dudas es de las posibilidades de negocio de la nube. Google es la gran valedora de la computación online y ya se ha lanzado a la conquista de este entorno. Su gran apuesta es el sistema operativo Chrome Os, diseñado para trabajar en la nube. Está pensado para netbooks (ultraportátiles), será de código abierto basado en Linux y se descargará gratis desde la Red. "Queremos que sea rápido y ligero, que se ponga en marcha y te conecte a Internet en segundos. La interfaz será basica porque la mayor parte de la actividad se desarrolla en la web", según el blog de Google. Chrome OS llegará en 2010.

Microsoft, rey de los sistemas operativos preinstalados en los terminales (algo así como lo opuesto a la nube), ya ha respondido. A partir de 2010 ofrecerá gratis en Internet versiones sencillas del programa Office para netbooks. Incluirán el procesador de textos (Word), la hoja de cálculo (Excel), las presentaciones (PowerPoint) y el reconocimiento de texto (OneNote). Se financiará con anuncios, como hace Google.

El panorama más probable es que la nube coexista con copias del material más sensible en el disco duro, según observa Nicholas Carr. "Creo que almacenaremos la mayoría de nuestros bienes culturales e informativos en centros de datos distantes y gestionados por compañías como Google, aunque probablemente conservaremos copias de algunos de ellos en nuestros dispositivos". Otros consideran que la eficacia de los programas fijos para el escritorio es aún imbatible, como asegura Paul Boutin en Slate. Lo bueno de éstas, señala, es que uno puede desconectarse de Internet y trabajar tranquilamente solo durante unas horas.

El cloud también ofrece facilidades en la gestión de los centros de datos de las empresas. Google cuenta con el servicio Google Apps (que incluye chat, email, procesador de textos o gestor de webs) diseñado para entornos laborales. "Tras triunfar entre los usuarios, el cloud tendrá más impacto en las empresas", augura Carlos Gracia Armendáriz, director de Google Enterprise para España y Portugal. El cloud, añade, permite mejorar la eficacia de la gestión de datos; como el filtrado de spam, por ejemplo.

Otras compañías, como Amazon, venden parte de su nube (su red de servidores coordinados para trabajar como un gran ordenador), que se puede emplear como almacenaje o como capacidad de computación. "Es un servicio muy útil para start-ups [pequeñas empresas nuevas], que así no tienen que comprar servidores; sólo alquilan la computación", explica Diego Mariño, cofundador de la compañía Abiquo e impulsor del software libre para construir nubes. El cloud, entendido en su sentido original, permite "homogeneizar el tiempo y potencia de computación y convierte la informática en un servicio commodity", como la limpieza o la electricidad, añade De Ugarte.

Y el modo de trabajar en grupo con la nube abre posibilidades a las empresas, según Carr. "La colaboración está en el centro del negocio, pero está constreñida por las aplicaciones tradicionales de las compañías, que tienden a funcionar aisladas, restringidas a un usuario o una empresa".

Un ejemplo: "Si quieres compartir un documento en un procesador de textos, con Word tienes que adjuntar el archivo a un email y enviarlo a varias personas y luego encargarte de editar cada uno", explica. "Con un procesador de textos online, como Google Docs, todos pueden trabajar en el mismo documento en línea. La gran ventaja de las aplicaciones online para los negocios, además de reducir los costes de licencias y mantenimiento, es hacer la colaboración más sencilla".

En cualquier caso, la desmaterialización de los bienes culturales y personales parece irreversible. "Habrá nube y almacenamiento local de bienes digitales", prevé Carr, "pero no creo que lo sólido tenga mucho futuro".

En xarxa...

2010-03-20T13:42:00.001+01:00

Aquesta setmana i gràcies a la xara, he tingut la sort de retrobar-me amb tres persones amb les que vaig compartir, i dic vaig, perquè per un motiu o un altre, les vaig perdre pel camí...

Tot i que pertanyen a àmbits i fases molt diferents de la meva vida, totes, formen part dels bons records, d’aquells que et deixen un bon regust...

Les dues primeres són germans i pertanyen principalment a la meva adolescència. A una, més o menys, li vaig anar seguint la pista, però feia molt de temps que ja no en sabia res. Ara, potser, l’he conegut més i de manera diferent. El fet de que les dues siguem adultes ajuda més a compartir tot un ventall de coses. En el fons, però, segueix essent aquella petita i encantadora nena que a mi m’enamorava... Amb l’altre, tot i que no hi he tingut cap contacte, m’agrada’t de saber de la seva vida. M’han sorprès alguns aspectes, no sé...., però m’han vingut al cap la de coses inversemblants que vaig arribar a fer... Les estones, poques, però importants, compartides, els caps de setmana al poble amb aquell desig i neguit per trobar-lo...
La tercera, pertany a la època en que vaig començar a treballar de mestre. Amb ell i amb d’altre gent, amb les que des de llavors encara mantinc una estreta relació, vaig treballar i riure i molt al mateix temps. Recordo el seu exquisit tracte, es seu domini de la història, les seves truites fetes amb patates de bossa, el seu “hablad, pero no gritéis” , els seu pel arrissat, el seus cigarrets sense filtre, el seu encant...

La veritat és que ma fet molta il•lusió aquests retrobaments... Ara a vigilar per tal de que no tronin a desaparèixer del meu camí.

Si voleu riure una bona estona....

2010-03-14T21:35:00.007+01:00

Tal i com diu la web...Al 1991 va néixer una pàgina on podies explicar, de forma anònima, la teva primera vegada.
La pàgina es va convertir en un fenomen i ràpidament s'hi van penjar més de 40.000 històries de tot tipus...
Ken Davenport, un dels productors de Broadway més carismàtics, es va basar en aquesta pàgina i a l'estiu del 2007 va estrenar “My first time” que s'ha convertit en un fenomen teatral.
"Mi primera vez" es la primera obra de teatre que s'ha construït partint de les aportacions que han anat fent tots els internautes.
A través de la web http://www.cuentametuprimeravez.com/home.html, s'han anat enviant testimonis, cançons, documents... i tot s'ha fet servir per construir aquest edifici escènic.
Si voleu passar una molt bona estona no us el deixeu perdre. Actualment es representa al Culb Capitol de Barcelona.

Neu

2010-03-08T19:33:00.005+01:00

Avui, per uns minuts, HA NEVAT!!!!
Com que havia plogut i les volves eren molt petites es fonia en un tres i no res, però ha estat GUAY!!!!!

Al cole, era l'hora del pati i no hi haviem baixat pel fred, mentre estavem a classe hem vist les primeres volves, poquetes però volves, al cap d'una estona, les volves queien més seguides i no ens hem pogut estar de baixar al pati... HA ESTAT UNA FESTA!!!!

A Barcelona si que ha "cuallat". Mireu quina imatge de la plaça Catalunya...

La LLUNA

2010-03-01T18:06:00.003+01:00

No podria dir des de quan, no recordo el moment, podria dir que és des de sempre que em sento fascinada per la Lluna...

És màgica, té màgia. A ella li he fet consultes, promeses, amb ella he plorat i he rigut molt, ella m'ha acompanyat i m'ha guarit de mals, ha estat testimoni de moltes nits inoblidables i també d’insomni, ha estat medicina de la melangia que sentia... La he sentit molt a prop meu.

M’agrada mirar-la envoltada per la foscor, m’agrada que il•lumini "la meva" foscor. A vegades, quan estic lluny de les persones que estimo, em consola el pensar que deuen d'estar veient la mateixa lluna que jo...

Qui millor que Serrat per cantar a la Lluna i mussitar el poema d’en Jaime Sabines?

LA LLUNA

Hi ha qui la beu a galet
i qui pren lluna a cullerades;
nova, plena, creixent i minvant,
és bona com a sedant.
La lluna fa companyia
i alleuja els intoxicats
de filosofia.

No hi ha un amulet millor
que un tros de lluna a la butxaca;
contra tota mena de perills
més que una pota de conill
serveix un tros de lluna:
se'n duu les penes
i porta amors i fortuna.

Es pot donar de postre als infants
i dormiran un son flonjo i suau;
unes gotes de lluna als ulls dels vells
ajuden a esperar la mort en pau.

Posa sota del coixí
una fulla tendra de lluna
i pensaràs el que vols creure
i miraràs el que vols veure,
tu mouràs els putxinel•lis.
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
per quan t'ofeguis.

Als decebuts i als presoners,
dóna'ls la clau de la lluna
i no voldran cap més tresor,
que pels condemnats a mort
i els condemnats a vida
no hi ha estimulant com la lluna
si es pren amb mida.

PER MAITE....

2010-02-18T20:50:00.003+01:00

No podem donar-te solucions
per tots els problemes de la vida,
ni tenim resposta pels teus dubtes i pors,
però podem escoltar-te i compartir-los amb tu.
No podem canviar el teu passat i el teu futur,
però et podem acompanyar
i quan ens necessitis estarem aprop teu.
Les teves alegries, els teus èxits…no són nostres ,
però disfrutem sincerament quan et veiem feliç.

Gràcies per ser la nostra amiga!

T’ESTIMEM MOLT!!!

Rosa Mari i TeRe

1ª PUJADA AL FURIUS BACO

2010-02-16T16:04:00.003+01:00

Avui m'he trobat amb aquest vídeo tot fent una mica de neteja....

El treball de camp

2010-02-12T15:44:00.006+01:00

Sempre he concebut el “treball de camp” a l’ensenyament com una feina col•lectiva, on el grup d’ensenyants, i tots els que formen part de la comunitat educativa, han d’arribar a una sèrie d’acords consensuats. Acords de nivell, de cicle, d’escola, de manera de fer, de pensar..., a una idea pròpia d'escola, a una idiosincràsia. Una feina on ha de primar l’intercanviï de idees, d’activitats, de problemàtiques, de solucions, de vivències, de resultats. Una feina que t’enriqueix dia a dia com a persona i que t’ajuda a créixer sempre gràcies a aquesta participació i intercanvi de tots els que treballem plegats.
No puc concebre la meva feina com un quelcom aïllat on en hi ha prou amb allò que jo faig o penso de manera individual, on no existeixin les reunions a "tota hora" i les xerrades i fins i tot les discussions constructives.

A vegades, però, això es fa difícil, topes amb persones que pensen diferent a tu, amb persones amb les que es difícil compartir. La meva primera reacció és tancar-me en mi mateixa i pensar : “Si?..., doncs tu a la teva, que jo ja aniré a la meva”. Després, potser l’experiència m’ajuda a recapacitar i a tornar a intentar encetar un diàleg, a intentar de nou partint de zero.
Al cap i a la fi, no fer-ho és anar en contra de tot allò que penso i pel que sempre he lluitat i els que realment surten perdent son els nens ...

LUXE

2010-01-27T21:26:00.006+01:00

Un sopar més....

UNA NIT GUAY DEL PARAGUAY!!!!

Gràaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaacies!!!!!

Més detalls AQUÍ

Regals

2010-01-10T20:39:00.002+01:00

Tot i que el vostre regal va ser a l'octubre ha estat ara quan l'hem fet servir....

MILIONS DE GRÀCIES Brunilda i Santiaguillo!!!! HA ESTAT TOT PERFECTE!!!!

Mireu AQUÍ

AVATAR

2009-12-27T16:19:00.004+01:00

No us perdeu AVATAR. És Fantàstica, una veritable passada!!!! i Pandora..... Bé, millor que aneu a veure-la al cinema.

NADAL

2009-12-20T22:34:00.001+01:00

El nostre....

BON NADAL A TOTS!!!!!

Nadal

2009-12-20T22:29:00.003+01:00

BON NADAL!!!!

EL "VIATGET"

2009-12-14T23:01:00.006+01:00

La sortida va anar molt bé, perfecta.

Portàvem una temporada llarga de molta feina, estàvem ja una mica “agobiats” tots plegats. Aquestos dies ens van servir per canviar d’escenari i tornar a agafar forces per emprendre l’última etapa abans de Nadal.

Mai havíem estat per la zona de la Cerdanya , es francament bonica. Ens va enamorar, de ben segur que hi tornarem, ens van faltar dies per acabar de veure tot el que volíem...
Vam visitar una mica la Cerdanya francesa, vam estar al poblet de Llívia, l’únic municipi de l’Estat envoltat de territori francès per totes les bandes, llàstima que la seva farmàcia, una de les més antigues d’Europa, estava tancada per reformes, vam visitar petites esglésies romàniques com la d’Ix, poblets que encara conserven part medieval com Bellver de la Cerdanya...
L’apartament estava situat a Puigcerdà, on vam gaudir de passejades pels seus carrers, de la pista de gel, del seu estany.
Els apartaments de “Cal Mallol”, una passada. No els hi faltava un detall i els llogaters molt amables. Si heu d’anar a Puigcerdà us els recomano....

Per més detalls..., les fotos AQUÍ

PUIGCERDÀ

2009-12-03T23:00:00.004+01:00

A punt per aprofitar el mini-pont de la constitució. Demà a les 16h marxem cap a Puigerdà ;-)

Veurem com està això de Cal Mallol...

TENDRESA

2009-11-18T21:37:00.004+01:00

Tret de: "Blogtecnia - Tecnologia y Sociedad"

Viatge llarg post mini

2009-11-18T20:30:00.006+01:00

El viatge... PERFECTE!!!

Per saber-ne més... al FLICKR

Fi ;-)

Finalment SI, SI i SI !!

2009-08-04T18:32:00.004+02:00

Finalment SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!

Demà a dos quarts de vuit del matí sortim de l'aeroport de Barcelona cap a New York via Frankfurt!!!!!!

JA US EXPLICARÉ....

EVASIÓ

2009-07-06T13:04:00.003+02:00

Olor d’estiu, cel blau, sol, tovallola damunt de la sorra calenta i la remor de les ones....

Control?

2009-07-01T21:11:00.005+02:00

Avui, quan he arribat a casa dels pares després de la trucada desesperada del pare i havent-me trobat amb el que m'he trobat, he estat conscient d'un fet... Quan un succés, té lloc més d'una vegada, deix de ser tan dur com quan et succeeix la primera vegada i la segona i..., poc a poc i sense adonar-te'n, els teus sentiments van canviant, es van endurint, el que et permet raonar i actuar de manera més freda, i pot ser fins i tot més eficient.
També és cert, que un cop et relaxes i més o menys i més menys que més, tens tot controlat, et ve una "baixada" on els sentiments, fins aleshores, "controlats i freds", deixen pas a l'angoixa, que de bell nou, torna a ser la protagonista al igual que si fos la primera vegada i no pots impedir, que les llàgrimes tornin a sortir.

Audició Pau

2009-06-21T21:44:00.000+02:00

Audició del Pau 10 de juny de 2009 ;-)

AC/DC UNA PASSADA!!!!!

2009-06-08T21:15:00.006+02:00

(FOTOS I VÍDEOS AQUÍ)

AC/DC obtiene mayoría absoluta en Barcelona
En su último concierto de la gira española, la banda australiana reunió a unos 63.000espectadores que abarrotaron Montjuic

Barcelona. (EFE).- La banda de rock duro australiana AC/DC ha ganado por mayoría absoluta en su último concierto de la gira española de la presentación mundial de su último disco, con unos 63.000 espectadores que han abarrotado el Estadio Olímpico barcelonés. Sólo tres meses después de haber llenado el Palau Sant Jordi, la banda australiana de hard rock ha demostrado que el rock no entiende de abstención cuando se trata de grandes grupos, independientemente de su antigüedad. Sólo hace falta autenticidad, entrega y oficio.

A las 22,00 horas en punto han subido al escenario los hermanos Angus y Malcolm Young (guitarristas), Brian Johnson (vocalista), Cliff Williams (bajo) y Phil Rudd (batería) con los acordes de "Rock'n Roll Train", el primer sencillo de su nuevo trabajo "Black Ice", que llevan meses presentando en sociedad.

Al igual que en la primera fase de la gira española, en marzo, el concierto se ha iniciado con las imágenes de un videoclip animado con los elementos recurrentes del heavy metal: la potencia sonora, unas voluptuosas y lascivas señoritas y una máquina de tren hambrienta de carbón que acaba estrellándose casi sobre el público.

Angus Young, con 54 años bajo su característica gorra, ataviado con su habitual uniforme de colegial, pantalón corto incluido, ha ofrecido sus habituales solos y característicos riffs.

En el Estadio Olímpico, el grupo ha podido desplegar un colosal escenario, mucho más grande que el exhibido en marzo, coronado por una gorra con los cuernos bermellones del grupo, y, sobre todo, más vatios de potencia sonora.

No han faltado los efectos especiales, las grandes pantallas, una pasarela que llegaba hasta casi el centro del pabellón, una muñeca hinchable gigante y una enorme locomotora de decorado.

En las cerca de dos horas que ha durado el concierto, la banda australiana ha ofrecido básicamente sus grandes éxitos, ésos que el público se sabe de memoria y que esta noche coreaba al compás de brazos y piernas, de golpes de melena y aleteo de manos con cuernos.

En medio del repertorio, han incluido cinco de los quince temas que componen su último álbum, como "Rock'n Roll Train", que algunos abnegados seguidores ya han bautizado como el "Highway to Hell" del siglo XXI, "Big Jack", "Black Ice", "War Machine" y "Anything Goes".

En la primera parte de la velada del Olímpico, el quinteto ha interpretado algunos de sus temas más populares como el rotundo "Back in Black", el contundente "Dirty Deeds Done Dirt Cheap", "Thunderstruck" o el bluesero "The Jack".

En el ecuador del concierto, una enorme campana ha descendido de lo alto del escenario, mientras tañían las campanas de "Hells Bells", otro de esos himnos del rock made in Australia perteneciente al mejor disco de su carrera, "Back in Black", al igual que la canción que ha sonado a continuación, "Shoot to Thrill".

En la parte final de la noche, los australianos han atacado algunos de los temas de su último trabajo, entre ellos el contundente "War Machine", una de las joyas del nuevo disco, que exhibe una pesada base rítmica, aquí ilustrada por una proyección en la que un avión deja caer un ejército de esculturales mujeres armadas con guitarras eléctricas .

En la despedida han interpretado temas para la galería como "You Shook Me all night long", la explosiva "TNT" con llamaradas incluidas en el escenario, "Whole Lotta Rosie" y, ya en los bises, el manifiesto 'isidisiano', "Highway to Hell".

El icono del grupo, Angus, ha ofrecido a la entregada audiencia desde su famoso "baile del pato", hasta un solo de guitarra con una sola mano acariciando el mástil de su guitarra, o un 'stripteasè con los acordes de "The Jack", para el final enseñar el trasero de sus calzoncillos con el anagrama del grupo.

Entre el público dominaban, como nunca, las camisetas negras, de AC/DC, pero también de 'primos' más o menos cercanos de la genealogía del heavy metal como Motorhead, Metallica, Ramones o Jimi Hendrix.

La banda australiana concluirá el 30 de junio en Glasgow la gira europea que iniciaron en febrero en Oslo y en la que han ofrecido medio centenar de actuaciones.

Font: La Vanguardia.

Primer

2009-06-07T14:17:00.002+02:00

Primer bany del Pau a la piscina i per la nit, primer concert pel Pau: AC/DC...

Diumenge 07-07-09

My sweet Lord (tribut a George Harrison)

2009-06-06T18:50:00.003+02:00

Peça interpretada per Billy Preston en el concert celebrat el 29 de novembre de 2008 a l’Auditori Royal Albert Hall de Londres. La cançó es “My Sweet Lord” considerat un himne religiós que no ofèn a cap religió.
El intèrpret es Billy Preston, anomenat cinquè beatle, l’acompanyen Paul McCartney, Eric Clapton, figuraban Paul McCartney, Ringo Starr, Eric Clapton, Jeff Lynne, Tom Petty and the Heartbreakers, Jools Holland, Albert Lee, Sam Brown, Gary Brooker, Joe Brown, Ray Cooper, Marc Mann, i el fill de George Harrison, Dhani.

ReRecords

2009-06-04T22:45:00.006+02:00

A vegades enfrontar-te a un bocí dels teus records et fa bé.

Els records són vivències que fa ja temps que has viscut i has sentit i això fa que els vagis adaptant i canviant segons el moment que vius o les necessitats.
Dels moments viscuts no en canviaria cap, ni un, ni tan sols en variaria un segon i fins i tot mataria per tornar a viure’n algun... Però a vegades et sorgeix l’oportunitat d’enfrontar-te, o de retrobar-te amb algú que ha estat i és part important d’aquestos records i vivències i això et fa sentir terror, por... No sé el perquè, potser perquè aquesta realitat no volem que sigui diferent a allò que aquell record encara ens fa sentir, viure o... imaginar o potser la por a defraudar....

El retrobar-te fa que tinguis una visió diferent, més amplia i més real d’aquell record.

No et deix de sorprendre, però, el fet de que els vincles que es van crear, malgrat faci molt de temps, segueixin existint i es facin palesos en fets com el de ser capaç de parlar de qualsevol cosa sense embuts, sense por al què pot pensar o dir, el fet de que aquella persona sigui encara especial... Però tot plegat, fa adonar-te’n que aquells records són passat, que aquella persona era i ara encara és, però ja no és la d’abans, la que forma part d’aquell record especial... i que la realitat també és especial i que cal cuidar-la i viure-la i que un dia pasarà també a formar part dels teus records.

Seguim amb lo curt i concís...

2009-06-01T22:19:00.007+02:00

Tinc el cul de tots els colors lila, granate, blau...Podeu triar el que més us agradi i em fot un mal que pa què....

Avui he estat de moooooooooooolta sort!!!!

(Como muestra un botón. Al flickr, però només per amics i familiars. Jo no ensenyo el meu bonic cul a qualsevol :P

Curt i concís

2009-05-28T22:12:00.000+02:00

Tinc molta són!!!!!!!

Des del BOX

2009-05-24T21:34:00.001+02:00

Quan estàs al BOX el temps es relentiza, un minut es transforma en un espai llarg, molt llarg. El cos et pesa, es torna lent i li costa de posar-se en moviment. Els teus ulls es fixen en el malalt que resta dormint, quiet fins que a poc a poc i aprofitant qualsevol descuit intenten tancar-se i et cal guerrejar-hi perquè això no passi. L’absència de llum natural fa que perdis la noció del moment del dia en que et trobes. El teu cap dóna voltes i més voltes i acull només pensaments d’aquells que et fan sentir realment “fotut”...

Avui, al box, que és compartit, hem coincidit amb una avia que patia alzeimer.
Perdre els records, tots i cada un dels que han conformat la teva vida, quedar-te realment buit, despullat, sense passat, tan sols amb un present immediat, un present que té tan sols uns breus minuts de validesa, això és estar mort..

GLORIA TOTAL!!!

2009-05-19T21:19:00.007+02:00

Avui, durant una estoneta he estat a la GLORIA TOTAL....

Aquesta tarda no treballava així què a la sortida del cole, sobre les 14h, he anat a casa, m'he posat el biquini, he agafat la tovallola, les cremes i cap a la Savinosa...

El dia ere perfecte, mar calmada i plana, solet i per a colmo dels colmos "Flaca" del Calamaro per la ràdio

És o no un "gustasso"? Ja no és pot demanar res més...

Tot lligat!!!! NEW YORK

2009-05-19T19:23:00.004+02:00

Pos si, ja ho tenim tot lligat, vol i apartament. Lufthansa, sortida de Barcelona direccció Frankfurt i d'allí a Newark (NJ) amb destinació final a Manhattan. L'apartament el tenin llogat molt a prop de Times Square.

Mostra un mapa més gran

Adeu a Benedetti

2009-05-19T18:41:00.004+02:00

Valgui aquest poema de Benedetti musitat per Serrat com a petit homenatge a un gran escriptor, a un escriptor compromés amb tot allò en el que creia i amb tot allò que estimava.

El Pont

2009-05-18T17:46:00.008+02:00

Ja fa uns quant dies que hem tornat de Toledo.... ;-)

L’apartament que vam llogar era perfecte. Un petit “xaletet” quasi bé nou, amb un petit jardinet de pedres on hi havia una tauleta de fusta amb uns banquets. Situat a uns set o vuit quilòmetres de Toledo, en concret a Burguillos de Toledo, però tocant de l’autovia que ens hi portava en un tancar i obrir d’ulls.

Com que teniem temps i ja que estàvem allí, vam decidir aprofitar i visitar Cuenca.

Cuenca es una ciutat medieval emblemàtica per les seves cases penjant... Tal i com va dir Pio Baroja, un niu d’àligues. Un lloc on la naturalesa fa que Cuenca sigui, a més a més, una ciutat paisatge. Realment bonica i sorprenent.

Però a nosaltres ens va robar el cor Toledo.....
Toledo és preciosa. Realment una fusió de les tres cultures que l'han habitat: jueus, àrabs i cristians. Una part antiga que no te l’acabes mai. Amb mils de coses per veure, per visitar, amb infinits carrerons estrets i tortuosos pels que perdre’t es tot un encert, plena de descobriments a fer que no deixen de sorprendre’t.
Toledo és una ciutat meravellosa que t’embolcalla i fa que perduri en el teu record...

Una escapada rodona sinó hagués estat per un detall més...
Ja de tornada, vam para a Valencia per dinar i descansar una miqueta. Al marxar vaig agafar jo el cotxe per tal de que el Carles descanses. Tan aviat vaig fer marxa enrere vam sentir un fort cop. Acabava de donar un cop a tota la part posterior del cotxe amb un trailer. Sí, sí, un trailer gegant que també estava allí aparcat. Es va trencar tot el vidre del darrera i el maleter, amb el cop, va quedar una mica enfonsat i no es podia obrir. Com que no es va fer mal ningú tot va quedar en un ensurt, però la “mala xufa” a mi em va durar un bona estona i més encara quan va arribar la factura de la reparació.

Si voleu veure les fotos només us cal clicar AQUÍ

Preparant el pOOOOOnt ;-)

2009-04-24T21:45:00.006+02:00

Acabant de lligar les coses:

Lloc decidit: Toledo

Apartament quasi bé fet. Tocant de Toledo, amb un jardinet i podem prendre a la Nona.

Esperem que faci bo.

De moment ja en hi ha prou.

TAL CUAL ;-)

2009-04-16T19:48:00.000+02:00

Aprofitant el Sól

2009-04-11T16:16:00.002+02:00

Aquest dissabte, aprofitant que feia sol, vam anar a passar el dia al Zoo de Barcelona.
Feia ja força temps que no hi anàvem. Al Pau, al Ioio i a mi ens agrada molt anar-hi. La veritat es que els animals són una debilitat de tots nosaltres.
Vam passar un dia molt divertit, vam veure a tots els animals del zoo i vam tocar a tots aquells que es podien tocar i es deixaven, fins i tot a l’hora del dinar, el Pau, va alimentar als coloms amb patates fregides...
Però alguns dels animals ens van fer llàstima. En especial els goril•les, feien cares “de pena”, sap greu veure’ls allí, tancats...

Aquí us deixo el resum....

Primavera arribada....

2009-04-10T01:20:00.008+02:00

Beatles "Here comes the Sun/Ja surt el Sól"

I no precisament... Ovella esquilada ;-)

"Los abrazos rotos", l´última d'Almodovar.

2009-04-06T22:10:00.005+02:00

Última pel·licula d'Almodovar, visionada el dissabte 4 d'abril a Oscar Les Gavarres. Tant al Ioio com a mi ens va agradar força, sempre que estrena Almodovar no ens la perdem.
Com no podia ser d'una altra manera va ser un cocktail de gelos, passions, amors prohibits, poder absolut...amb un toc d'humor corrosiu "Chicas y maletas.

Audició Pau 3 abril 2009

2009-04-05T12:11:00.001+02:00

Records tossuts

2009-03-25T23:07:00.003+01:00

Hi ha coses que mai oblides, que sempre van amb tu, amagades, però amb tu i que quan menys vols, quan menys t'ho esperes, surten a fora...
Són els records tossuts.

Pensaments i escrits recurrents

2009-03-25T22:31:00.008+01:00

És cert. Quan estàs "fotut" va bé buidar, treure a fora, però a vegades ho necessites fer sense explicar-ho, sense utilitzar la veu, es llavors quan busques i agraeixes tenir qualsevol cosa a ma que et permeti poder-ho fer, poder escriure....

És en aquestos moments quan més valores la importància que tenen tots i cada un dels petits moments que t'ofereix el dia a dia, malgrat que acostumin a ser invisibles als meus ulls.
Sembla estrany, però sempre em passa, cal que no estigui bé per tal de retrobar i enyorar tot allò que em fa estar i sentir bé. Tot allò, que al cap i a la fi, no són grans coses, ni tan sols coses excepcionals, són fets senzills, simples. Són el retrobar-me amb el Pau a la sortida de l'escola, l'abraçada del Ioio, les llepades i festes de la Nona, aquell llibre, els "un moment", el nostre llit, la llum de la primavera, el silenci de la nit, la lluna al cel des del balcó, els teus peus, aquella cançó, aquelles ganes, aquell cansament, aquelles olors, el teu tacte...

Que fàcil es ser feliç i que complicat que ho faig a vegades...

Gràcies per ser-hi sempre.

Mani contra la LEC

2009-03-19T17:35:00.007+01:00

Tarragona 19-03-09

Marina

2009-03-18T21:34:00.009+01:00

"Marina"
Carlos Ruiz Zafón

"Todos tenemos un secreto encerrado bajo llave en el àtico del alma"

"El tiempo no nos hace más sabios, solo más cobardes"

"A veces dudo de mi memoria y me pregunto si únicamente seré capaz de recordar lo que nunca sucedió"

"Corrí y corrí sin aliento hasta llegar a unas ruidosas calles repletas de rostros anónimos que ignoraban mi sufrimiento. Vi entorno a mí un mundo al que nada le importaba la suerte de Marina. Un universo en el que su vida era una simple gota de agua entre las olas..."

"Kolvenik se arrodilló junto a la novia y la tomó en sus brazos. Las facciones de Eva Irinova se deshacían bajo el ácido como una acuarela fresca en el agua. La piel humeante se retiró en un pergamino ardiente y el hedor a carne quemada inundó el aire. El ácido no había alcanzado los ojos de la joven. En ellos podía leerse el horror y la agonía. Kolvenik quiso salvar el rostro de su esposa , aplicando sus manos sobre él. Tan solo consiguió llevarse pedazos de carne muerta mientras el ácido devoraba sus guantes. Cuando Eva perdió finalmente el conocimiento, su cara no era mas que una grotesca máscara de hueso y carne viva".

“…y en ese momento, con esa rara certeza que sólo se tiene un par de veces en la vida, supe que iba a pasar el resto de mi vida a su lado. Aquella noche Mijail me contó que él creía que la vida nos concede a cada uno de nosotros unos escasos momentos de pura felicidad. A veces son días o semanas. A veces, años. Todo depende de nuestra fortuna. El recuerdo de esos momentos nos acompaña para siempre y se transforma en un país de la memoria al que tratamos de regresar durante el resto de nuestra vida sin conseguirlo…”

"La Velo Granell fabricaba artículos de ortopedia y prótesis médicas. El conflicto de Marruecos y la Gran Guerra en Europa habían creado un enorme mercado para estos productos. Legiones de hombres destrozados a mayor gloria de banqueros, cancilleres, generales, agentes de bolsa y otros padres de la patria habían quedado mutilados y destrozados de por vida en nombre de la libertad, la democracia, el imperio, la raza o la bandera".

"El tiempo hace con el cuerpo lo que la estupidez hace con el alma –dijo, señalándose a sí mismo-. Lo pudre".

"El circo fue mi escuela y el hogar donde crecí. Ya por entonces sabíamos, sin embargo, que estaba condenado. La realidad del mundo empezaba a ser más grotesca que las pantomimas de los payasos y los osos danzarines. Pronto, nadie nos necesitaría. El siglo XX se había convertido en el gran circo de la historia".

"-Esto es lo que hace la naturaleza con sus hijos. No hay mal en el corazón de los hombres, sino una simple lucha por sobrevivir a lo inevitable. No hay más demonio que la madre naturaleza... Mi trabajo, todo mi esfuerzo, no es más que un intento por burlar el gran sacrilegio de la creación..."

“De nada sirve aprender toda la geografía, trigonometría y aritmética del mundo, si no aprendes a pensar por tí mismo.... y en pocos colegios te enseñan a eso....no aparece en ningún programa”.

“No se puede entender nada de la vida, hasta que uno no entiende la muerte”.

LES ALBERGÍNIES

2009-02-24T22:06:00.005+01:00

I aquest any a l'escola una disfressa total!!!!

Jutgeu vosaltres mateixos jejejejejeje

Madonna ;-)

2009-02-20T14:24:00.003+01:00

Ja tenim les entrades!!!

Barcelona, 21 juliol 09

Estadi Olimpic de Montjuïc

(Des de 72'5€ a 139'5€)

Fragmanets de Sau

2009-02-15T16:54:00.004+01:00

Fragments de Sau...

Envia'm un àngel
que sigui com tu.
Envia'm un àngel
que s'assembi a tu.

"Envia' un àngel". Sau

Puc veure sobre el mar
allà on neix el capvespre.
Puc veure més enllà
on neix el dia clar;
i demà ja no serà demà
sino puc dir per sempre;
i demà ni hi haurà demà
que si pugui comparar.

"Pertanyer a algú". Sau

No sé fin quan
haurem d'estar valents,
no sé fins quan
si per sempre més,
però si demà jo no puc somiar
o no puc seguir
fes-ho per mi.

"Junts de nou, per primer cop". Sau

Voler, poder tenir un tros de tu,
voler, poder sentir-te un moment,
voler, poder sentir-te i tenir-te a prop,
voler, poder sentir-me en el cel.

"Voler, poder". Sau

Qui té el secret,
qui pot provar
d'aturar el món.
Qui pot evitar que cada moment
es torni un record.

El temps va de pressa,
segon a segon,
i anem nosaltres tan a poc a poc.
Només ens queda poder conservar
els nostres records.

"Els dies de cada dia". Sau

Queda molt per caminar.
Queda molt per endevant.
Queda molt per recordar,
abans no poguem oblidar,
perquè això en ha de portar
fins al final.

El què tenim
és poc o molt, no ho sé,
el que si sé
és que ho hem fet junts.
Però la distància és
cada cop més gran
quan més a prop
del cel, més lluny.

"Fins el final" Sau

Deu anys sense CARLES SABATER

2009-02-14T13:10:00.003+01:00

Una de les cançons més boniques que hi ha...

Carles Sabater

VAGA a l'ensenyament

2009-02-11T18:50:00.009+01:00

Els sindicats amb representació a l’ensenyament públic convoquem unitàriament vaga el 19 de març

La política educativa del Departament d’Educació i l’actitud del seu conseller s’ha vingut caracteritzant els últims anys per l’autoritarisme més absolut i el menyspreu envers el professorat i la seva tasca, l’ensenyament públic en general i els seus representants legals, els sindicats.

A la presentació al Parlament d’un projecte de llei d’educació que obvia les propostes de les organitzacions representatives del professorat, al rebuig de part del professorat i altres sectors de la comunitat educativa expressada en les diferents mobilitzacions mantingudes al llarg de l’any passat, s’ha d’afegir la seva incapacitat i negligència a l’hora de resoldre els problemes reals que tenen plantejats avui els centres educatius públics: massificació de les aules, dèficit en les construccions escolars necessàries, professorat insuficient per a l’escolarització actual i futura, organització del tractament de la diversitat, restriccions i arbitrarietats en l’adjudicació de les plantilles, erràtica gestió per part del Departament...

A més, l’aplicació que ja està fent el conseller Maragall d’alguns preceptes continguts en el projecte de llei, quan encara no han estat discutits ni aprovats pel Parlament de Catalunya, reforça encara més aquesta manera gens democràtica de fer política.

A tot això, cal afegir una manca absoluta de respecte per la negociació col·lectiva, intentant retallar-la i minimitzar-la contínuament, tot prenent mesures unilaterals que empitjoren sensiblement les condicions de treball del professorat i que constitueixen flagrants incompliments d’acords sindicals i de govern.

En aquest sentit, els sindicats USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT expressem el més absolut rebuig a aquesta política educativa i exigim la dimissió del conseller Maragall.

Els esmentats sindicats fem una crida al professorat a assistir i participar a les assemblees de zona, a debatre en els centres l’abast i les conseqüències de la nova llei i les noves mesures proposades pel conseller i el Departament i a participar activament :

•en les concentracions davant els ajuntaments el dia 12 de febrer
•en la convocatòria de vaga del 19 de març
•en definitiva en el conjunt de mobilitzacions que es proposen per a obligar al departament a retirar aquestes mesures i continuar expressant:

Un no rotund a la política educativa del Departament d’Educació

No volem aquesta llei.
No a la desregulació horària. No a l’augment de la jornada lectiva.
No a la disminució de l’oferta pública d’ocupació. Manteniment de l’oferta pactada. Ampliació dels pactes d’estabilitat.
Cobriment de totes les substitucions des del primer dia.
No a la retallada de plantilles.
Increment de la construcció de centres públics. No a la massificació.
No als incompliments del Departament d’Educació.

USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, CGT FETE-UGT

Ja les tenim ;-)

2009-02-10T16:05:00.003+01:00

Encara falta, però ja les tenim...

A Barcelona, el diumenge 7 de juny a l'Estadi Olimpic Lluís Companys AC/DC

Tarragona en pilotes

2009-02-10T15:48:00.006+01:00

Carta que circula per Tarragona des de fa uns dies....

Qui multa als Mossos quan aparquen malament????

Actuació policial a Tarragona davant una protesta pacífica.... (No cal cap comentari)

VISCA EN MARAGALL I LA MARE QUE EL VA....

2009-02-05T15:49:00.013+01:00

Les darreres novetats que incorpora la "benvolguda" nova llei d'educació ,LEC i totes les noves i genials idees, tals com la possibilitat de fer hores extres pels definitius en detriment de la resta de companys i alumnes, el nou calendari escolar que el Sr Maragall publica als mitjans de premsa sense haver estat consultat a les diferents parts implicades, la "poc a poc privatització" de l'ensenyament públic, etc, etc i... no dic res més perquè em poso "com una moto", fa que, mal que mal, el tema estigui en un constant debat social.
Ahir, a "El Periódico" de Catalunya, després de la noticia sobre el nou horari escolar hi havia aquest comentari....

L'escola és un dret dels infants a rebre una educació, no un servei als pares. I els mestres tenen unes funcions entre les que no hi ha la de mainadera. Poseu 26 feres en una aula sense aire condicionat, amb vidrieres ben grans per aprofitar la llum... és una tarda de juny o de començaments de setembre... Ufff! Ja veig que els pares hauran de venir a buscar els nens amb una cullereta, s'hauran fos. Ser mestre vol dir moltes coses més que el temps d'estar-se amb els nanos. Redacta programacions, prepara materials i fes fotocòpies, corregeix, entrevistes amb pares, organitza sortides, biblioteca de centre, revistes escolars, coordinacions, formació fora d'hores laborals, queda't amb els nens que no vénen a buscar a l'hora, paperassa administrativa... Més? Horari partit sense cap ajut per a pagar el dinar, sense roba de treball... qui vol bata, se la paga!!!!, sense els 15 minutets per al esmorzar. I que consti que estar amb els monstruitos és del tot menys relaxat, eh! Si el que el conjunt de la societat vol és una escola pàrquing, que es digui ben clar i ens deixem de mandangues. Per cert, tantes hores lectives són contraproduents i si no us ho creieu compareu dades. Per acabar, una reivindicació. Sóc mare i mestra i si surto de la feina a les cinc no arribo a temps a buscar la meva nena a la seva escola. Vull que els mestres de l'altra escola allarguin el seu horari per poder conciliar la meva vida familiar i laboral :-)

No volem aquesta llei.
No a la desregulació horària.
No a l'augment de la jornada lectiva.
No a la disminució de l'oferta pública d'ocupació.
Manteniment de l'oferta pactada.
Ampliació dels pactes d'estabilitat.
No a la retallada de plantilles.
Increment de la construcció de centres públics.
No a la massificació.
No als incompliments del departament d'Educació.
NO A LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT.

Per cert... Tenim un govern d'esquerres???

De tornada

2009-01-22T15:31:00.009+01:00

Fa tants dies que no m'hi poso que quasi bé ja me'n havia oblidat....

Ja se sap... desembre i gener, però en especial desembre són uns mesos ..., com definir-los?, de molta feina? tràfec? angoixós?divertits? de no parar? depressius?... Bé, acabaria abans dient que són una mica de tot.
Per mi és final de trimestre, però no d’un trimestre qualsevol que ja de per si et comporta molta feina, informes, reunions, decisions... Aquest, a més a més i pel fet de ser Nadal, cal fer feina extra com per exemple, un festival o quelcom que se li pugui assemblar, felicitacions, treballets ... Però aquí no s’acaba la cosa, el Nadal també es deixa “notar” a casa, comprar menjar, fer “comilones”, pensar regals, anar d’aquí cap allà....
Però sabeu? , malgrat tot, hi ha coses del Nadal que m’agraden.... El fet de guarnir la casa, l’anar amb el Pau i el Ioio a comprar l’avet, l’estar al menjador amb només les llumetes de l’arbre enceses en plena nit quan no se escolta quasi bé cap soroll, l’anar a dormir tardíssim, el parar una taula especial, el fet de passar moltes estones compartides amb els que t’estimes, els torrons de Xixona ;-) i el sentiment aquell, el “no sè què”, que tenen els Nadals....Seré atonta?!!!

Al desembre no tot van ser Nadals, també vam aprofitar per anar al Pirineu Aragonès i a Madrid. Al Pirineu vaig anar-hi amb Ioio, Pau i una parella d’amics que tenen dues nenes i a Madrid, amb Rosa Mari i Santi, dues persones molt especials per a mi. En ambdós casos va ser genial.

Al Pirineu Aragonès hi anava de petita amb el pares, en especial a Jaca, d’allí, recordo clarament les tardes a la pista de gel, les excursions dels matins, els rovellons... Quants records!!! Però aquesta vegada vam anar més a l’oest, a prop d’ Ainsa, en concret teníem la casa a un poblet anomenat Laspuña, una preciositat de casa ( AQUI l’adreça per si us interesses, la nostra era La Viñaza2 ). Van ser uns dies plens de rialles, camins tallats per la neu, guerres de neu, passejos, jocs a la vora del foc, xerrades, discussions, descobriments de paisatges de conte... Ja vam decidir que hi tornaríem a anar

Madrid va ser tot un descobriment. Potser per la rivalitat Catalunya – Madrid, o ben bé no sé perquè, mai m’havia cridat l’atenció.
La qüestió va ser, que en un dels soparets amb la Brunilda i Santi, buscàvem un lloc per anar plegats que complís una sèrie de condicions tals com la de que no fos molt car, ni molt lluny, ni molts dies... i Santi, que ja havia anat a Madrid en més d’una ocasió, ens “ la va alabar” de tal forma que ens va fer agafar “ganes” i per si fos poc, es va oferir per a fer-nos de “cicerone”. Finalment, la possibilitat de poder anar-hi amb l’AVE, que et deixa a la mateixa estació d’Atocha en tan sols tres horetes, ens va fer acabar de decidir-nos.

Ell va encarregar-se de tot i la veritat, ho va fer perfecte
Vam aprofitar per anar al teatre a veure “39 escalones” y “La Bella i la Bestia”, una passada les dues obres, la primera per còmica i per l'enginy dels actors en fer molts papers alhora i la segona per ser un musical preciós que en tot moment et fa sentir dins d'un conte de fades i per la perfecta i meravellosa posada en escena. Crec que no ens vam deixar quasi bé res per veure, Museu del Prado, Puerta del Sol, Puerta de Alcalà, Rastro, Café Gijon, Plaça Reial, porres i xurros, loteria de Nadal, tasques, ... Jo què sé!! Mil i un llocs. Això sí, feia un fred que pelava!!! Aquí, no cal ni dir-ho, també penso tornar-hi!!!

Sabeu? Ja no sé ni de que intentava escriure. ;-) Tant fa!!!
Aquí us deixo els àlbums de fotos de Nadal, Pirineu Aragonès i Madrid

Món Meravellós

2008-12-26T12:46:00.000+01:00

A PUNT!!!!

2008-12-04T17:14:00.005+01:00

Estic esperant a que arribi el Ioio que ha anat abuscar al Pau a la sortida del cole, llavors acabarem de baixar les coses al cotxe, esperarem a que la Chus, el Juan i la seva "prole" estiguin llestos i..., cap a AINSA!!!!!

COM M'AGRADEN ELS PONTS!!!!

(Ja sabeu que si em pogués partir amb dos ho faria... US ANYORARÉ!!!! Pero el cap de setmana vinenet és nostre ;-)

El perquè de la crisis.Una explicació MOLT ENTENEDORA

2008-11-29T00:39:00.004+01:00

Leopoldo Abadia és un simpàtic economista que fa unes setmanes va sortir al programa de Buenafuente i ens va explicar de un manera mooolt senzilla el porquè de la crisis internacional que estem patint actualment. No us perdeu el vídeo, no té desperdici.

"Ser pobre és una merda i quan hi ha crisis és dos merdes"

Fred viu

2008-11-28T17:38:00.007+01:00

M'agraden els dies de tardor com el d'avui. Freds, molt freds. En els que notes aquest fred a la teva cara i al teu cos i et fan sentir...VIU

POR I ANGOIXA

2008-11-26T22:39:00.010+01:00

Quan l'angoixa et corrou per dins et costa respirar, sents com un buit dins de l’estómac, no escoltes ni ets conscient de les coses que passen al teu voltant..., Et trobes perduda, sola, sense ganes de res, ni tan sols d'escoltar a aquells que et volen fer costat i si et pregunten o diuen, sembla com si en aquell precís moment traguessis fora teu tota l'amargura per fer-la anar damunt d'aquella persona...

Et fa por enfrontar-te a la situació que et provoca l'angoixa, voldries, com a mínim, quedar-te tal qual estàs ara, malament, però sense tenir cap certesa. Si et deixessin triar, demanaries entrar en un son profund que dures el mateix temps que la "solució", o millor dit, el desenllaç, bo o dolent, de la situació que estàs vivint.
Una gran part del teu cos és por pura. Por a viure o reviure una situació, por a enfrontar-t’hi, por per la persona que estimes i a la que saps que no podràs ajudar...

Com m'agradaria que, senzillament, tot fos un malson i que a l'endemà despertés...

Escriure a ningú, al no res, ajuda.

MERDA!!!!!

Omplint

2008-11-21T20:29:00.006+01:00

Sala Bikini, concert de la Bimba Bosé y The Cabriolets, música no massa comercial, una mica de pop, rock, soul y Rythm & Blues, que en directe sona i entra bé. Bon feeling i bon ambient.

El millor de tot… el compartir amb vosaltres. Tal com tu dius: "Omplint la caixeta dels bons moments i records"

(La foto del guitarra dedicada a TU ;-)

Aixi sonaven.... "Poco a poco"

Esperant anar a MADRILEZ....

15 raons purament laborals per les quals els docents de primària i secundària hem de fer vaga contra la LEC

2008-11-11T21:35:00.005+01:00

Per llegir la LEC només et cal clicar AQUI

15 Raons purament laborals per les quals els docents hem de fer vaga:

1) Les teves retribucions dependran de l'avaluació de les direccions i dels experts segons resultats (art. 91.3, 122.2, 130.7, 170.c, 174.c, 174.e)

2) El professorat interí i substitut passarà a ser "laboral" i sense els seus drets actuals (art.98.1, 101.5, 104.2.e)

3) Tindràs plaça a una zona, no a un centre, i acabaràs treballant en més d'un institut (art.101.2a, 104.2.f, 110.2, 110.3)

4) S'allargarà el calendari laboral del professorat i la jornada partida serà consagrada per llei (art.52.3, 121.1)

5) Estaràs obligat a participar en totes les activitats fora del centre (art.28.1.b, 28.2.f, 28.2.h, 93.f, 93.g)

6) T'adscriuran a cossos docents nous, perdràs les prestacions de Muface i cotitzaràs més (art.99.1, 104.2i)

7) Les direccions faran i desfaran les plantilles, proliferaran els llocs de treball específics a dit, ....."l'amiguisme" esdevindrà la norma (art. 80.3. 89.1, 90.1, 91, 101.2c, 101.3, 102, 110.6, 111, 130.5.g)

8) Es privatitzarà l'ensenyament nocturn, d'adults i d'infantil (art. 53.6, 66.2, 143.4, 148)

9) Cada centre tindrà un currículum diferent, s'impartiran encara més absurditats: augmentaran les desigualtats entre els centres (art. 81.4, 87.1, 87.3)

10) No podràs participar en concursos de trasllats perquè crearan unes especialitats noves que no concorden amb les actuals, (99.3, 104.1c)

11) Impartiràs qualsevol matèria que et manin sense respectar el teu caràcter d'especialista (l'invent es diu polivalència curricular, art. 57.1, 76.5)

12) La teva llibertat de càtedra estarà sotmesa a l'ideari del centre: la carta de compromís educatiu i el projecte educatiu de centre (art. 20, 27.3, 75.2, 93.4)

13) El Departament crearà un "cos" de directors a la seva mida (art.103.1)

14) Cada centre tindrà un model disciplinari diferent sotmès al Consell Escolar (art.33, 126.3.c)

15) Es destinaran més recursos que mai a l'ensenyament concertat. (art. 46.6, 43.2, 185.2)

Us sembla poc??

No patiu, ens tenen moltes més sorpreses reservades!!!

Petites coses

2008-10-30T19:40:00.003+01:00

"Aquellas pequeñas cosas"
Joan Manuel Serrat

Sempre, sempre, m'ha agradat aquesta cançó...

COMPARTINT els bons moments.....

2008-10-28T15:52:00.002+01:00

PÁJAROS DE BARRO

2008-10-26T21:41:00.004+01:00

PÁJAROS DE BARRO
(Manolo Garcia)

Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy cierro yo el libro
de las horas muertas;
hago pájaros de barro...
hago pájaros de barro y los echo a volar.

Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy rechazo la bajeza
del abandono y la pena.
Ni una página en blanco más.
Siento el asombro de un transeúnte solitario.

En los mapas me pierdo,
por sus hojas navego.
Ahora sopla el viento,
cuando el mar quedó lejos hace tiempo.

Ya no subo la cuesta
que me lleva a tu casa,
ya no duerme mi perro junto a tu candela.
En los vértices del tiempo
anidan los sentimientos.
Hoy son pájaros de barro que quieren volar.

En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo.
Ahora sopla el viento,
cuando el mar quedó lejos hace tiempo,
cuando no tengo barca, remos, ni guitarra,
cuando ya no canta el ruiseñor de la mañana.

Ahora sopla el viento,
cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo.